– Anys 1300. Possibilitat de l’existència de les restes d’alguna construcció eremítica, una capella o cel·la en el lloc de la vall. “…y part en dita casa o capella novament construïda”. I “en la vall de aquella montgrí, es novament construida una casa o cella, en la qual los hermitans encara tene de fer llurs havitació”.

Ref. 61 . Capitol 5. Pàg. 13 i Capitol 6 pàg. 14.

– 1351. La Casa Tor, hisendats torroellencs de la petita noblesa, fa donació a la capella del retaule denominat de la “Mare de Déu de la Llet”, atribuït a Francesc Serra.

Pel que fa a la devoció a la qual era dedicada aquella capella o cel·la, ens arrisquem a suposar que era a la Verge Maria.

Ref. 10 Pag. 24.

(Encara no hi havia l’ermita com a tal dedicada a Sta. Caterina)

– 1378. Es produeix el Cisma d’Occident a l’Església Catòlica que dura fins 1417. Sembla que va ser la causa que Bartomeu Cabotas, Pere Tarascó i Berenguer Desguell marxessin de Montserrat.

Ref. 10 Pàg. 22

– 1387. La corona catalano-aragonesa, la Generalitat, els militars i la noblesa prenen partit pel papa d’Avinyó i es separen de Roma.

Ref. 10. Pàg. 22

– 1392. Es concedeix llicència per a la construcció de la nova ermita sota la invocació de Santa Caterina a la vall del Montgrí al lloc on hi havia una font anomenada Aribosa, als ermitans Bartomeu Cabotes, Pere Tarascó i Berenguer Desgüell després d’haver abandonat la muntanya de Montserrat d’on eren monjos. Ref. 25.

– 1392. Possibilitat de l’existència de les restes d’alguna construcció eremítica, una capella o cel·la en el lloc de la vall. “…y part en dita casa o capella novament construïda”.

Ref. 10, 25 i 61

– 1392 . El 29 d’octubre, consta una donació de Caterina Mascaró d’una peça de terra contigua a la casa “sense la qual los hermitans no poden comodament estar y habitar en dita casa,…, ha hont pugan fer hort y plantar arbres fruiters”.

Ref. 61, capítol 5 pàg. 13.

– 1394. El 13 de març, Isabel Torró, filla del venerable Ramon Torró, fa donació d’una altra peça de terreny, “en la qual los hermitans encare tenen de fer llur habitació”.

Ref. 25 i 61 capítol 9, pàg. 17.

– 1394 . Eleccció de Pere de Lluna amb el nom de Benet XIII com a papa d’Avinyó. Els catalans van demanar a Joan I empara al papa aragonés. Conegut com a papa Lluna i considerat com l’antipapa.

Ref. 10. Pàg. 23.

– 1390-1400 . Anys en que es devia construir la capella. “…així que vistos los dits actes, es de judicar que la dita hermita se feu y fabricà desde lo any 1390 fins lo anys 1400”.

Ref. 61, capitol 9, pàg. 17.

– 1390-1400. Una de les joies més preuades era la imatge gòtica de Santa Caterina, desapareguda durant la guerra civil, era tallada en pedra del país i probablement va ser obrada en els tallers de Jaume Cascall de l’Escola lleidatana del segle XIV. Era una imatge d’uns 70 o 80 cms. “la imatge es en lo altar de dita capella y hermita, la qual es de pedra tant hermosa y bella y galant, que no pareix sia feta de mans de personas humanas, sino angelicals y divinas”.

“sols diré que he entés oir als passats, los quals deyan havero antes a dir a sos antecessors, y que era tradició pública, y que se era sempre dit, que la imatge de dita Sta. se era trobada dins una coba hi ha en la dita montanya, y cerca de dita Capella, en la qual hi ha un oratori o Capelleta, y la coba sota de aquella, en la qual jo so entrat moltes i diferents vegades, en la qual coba fonch trobada, y que en aquella l’haurien recondida y amagada alguns devots de dita Sta. Catharina, en lo temps de que los moros se apoderaren de Espanya y de dita vila y montanya”.

Ref. 5, Ref. 10 pàg. 25, i Ref. 61 capítol 10, pàg. 18.

– 1402 . El 31 de juliol es fa nova donació de terrenys als ermitans a càrrec de Francesch Colomar, “una pessa de terra herma y bosch de tinensa de una bassana poch mes o menos, …, i prop de dita capella”.

Ref. 25 i 61

– 1403 . 22 de juliol. La capella i l’ermita ja estaven acabades i els ermitans hi habitaven. Es firma l’acte de concòrdia entre els frares ermitans, el vicari del cardenal de Girona i els consols de la Universitat de la vila de Torroella de Montgrí a la capella de Sant Antoni de la plaça de la vila. “Que consta que los consol i consell de la vila de Torroella de Montgrí són patrons y protectors de dita capella o hermita”, “la qual promesa fa lo Consell ab expresa retenció que ells ni la universitat estiga obligada en fer ningunas robas ni ornaments als frares, ni a la Capella, sino que aquells se fassen de las caritats.”

Ref. 25 i 61 capítol 11, pàg. 18.

– 1400-1410 . Donació de la família Tor de Torroella a l’ermita del retaule de la “Mare de Déu de la Llet” obra datada entre els anys 1363 i 1374 atribuïda la pintor Llorenç Saragossa. Es tracta d’un retaule, pintura sobre fusta, que mostra la Verge Maria alletant al Nen. Hi consta l’escut de la família. Pels escudets que mostra damunt els arquets laterals de la part superior, amb un toro, suggereixen que el donà a l’ermita la família Tor, que més endavant esdevingueren propietaris de la Torre Bagura. La donació de l’obra devia ser a una primera cel·la que podria estar dedicada a la Mare de Déu i traslladada a la nova construcció. La família Tor, que en va fer l donació, devia exigir-ne el trasllat.

Actualment és propietat de la família Godia.

Ref. 7 pàg. 33 i Ref.10 pàg. 24, ref. 15, pàg. 58. Ref. 32.

– 1400-1420 . Donació de la família Fuster de Torroella a l’ermita del retaule “La Pietat” també anomenat de “La mare de Déu dels Dolors” o també “El davallament”. Obra del mestre Jaume Cabrera, on també hi consten les armes de la família donant, la Casa Fuster, que eren “d’azur una fusina (fura) d’or passant embellida de sable”. El retaule de la Pietat és una taula gòtica de la segona meitat del segle XV, obra de Jaume Cabrera. Formava part d’un retaule de Torroella de Montgrí destruït durant la Guerra civil espanyola. Taula de fusta pintada al tremp exposada a la sala 8 del Museu d’Art de Girona. L’escena representa el moment posterior al davallament del cos de Jesús, després de ser crucificat.

Ref. 62 pàg. 131-135, Ref.7 pàg. 34.

– 1450-60 . Data aproximada de la fabricació de les rajoles de Santa Caterina de les que només en queden vuit peces enteres i diferents fragments, tres clavades a l’aigüera de la cuina. Una d’aquestes rajoles fou exposada a l’Exposició de l’Obra de Museus de Catalunya dirigida pel professor Ainaud de Lasarte al Palau de la Virreina de Barcelona (1965). Són rajoles provinents dels obradors de Manises amb elements decoratius pintats de blau sobre fons blanc on predominen els atributs referents a Sta. Caterina, dibuixos d’aus i el nom d’AMAT, que podria correspondre a una família de Torroella que les encarregà. D’aquestes rajoles actualment en podem trobar més al terra del retaule de la capella lateral esquerra, de la Verge Maria.

Ref. 32 pàg. 87-88.

– Al segle XVI l’ermita es va convertí en un lloc de culte important. Andreu Sàbat comenta que “de tot el principat de Catalhunya acudian allí moltas personas”.

Ref. 61

– “…que en la paret de aquella y havia una butlla de pergamí molt gran, a la qual penjaven molts segells de llauna, la qual era molt vella, y aquella era donada per la congregació dels cardanals de Roma, y contenía en si algunas indulgencias donadas a las persona que visitarían la dita Sta. Casa y hermita, los diez de festivitats de dita Sta. Catharina, tercera festa de Pasqua, tercera festa de Pasqua de Esperit St., St. Baldiri, Die de St. Cosme y Demià, la qual después se ne portaren en Gerona, pera fer copiar aquella…”

Ref. 61. Pàg. 19.

– 1542 . L’estretor de l’ermita no permetia atendre bé els peregrins que hi anaven. El 20 de novembre l’emperador Carles V concedeix el privilegi perquè puguin captar diner per Catalunya i el Rosselló per a les obres de manteniment de l’ermita. “la pobresa de dita hermita los que en ella acodian no eran ben rebuts,….., consedir llicencia i facultat de demanar almoyna…”.

Ref. 9 i 61, capítol 11, pàg. 19.

– Segle XVI. “Molts anys enrere, la vila de Torroella havia fet un vot a santa Caterina. El motiu l’ignorem: possiblement una epidèmia pestilent, un atac de francesos… obligaria a recórrer als auxilis divins, i quina advocada millor que la santa de la capella de la vall? El cas és que ja en el segle XVI, el tercer diumenge de Pasqua Florida, els clergues, l’Ajuntament, els administradors i tota la vila anaven en processó a buscar la imatge de la santa i amb ella i altres imatges de sants recorrien els carrers de la vila, amb música; després d’un acte pietós a l’església parroquial, es retornava la imatge a la capella.”

Ref. 12. pàg. 52.

– La documentació corresponent a Torroella de Montgrí anterior al 1600 és molt escassa. Cada vegada que tropes franceses o castellanes ocupaven la vila, prenien la casa de la Universitat per a cap de comanament de les forces d’allotjament amb la destrossa i pèrdua dels arxius. Les reunions del Consell Municipal es feien al convent dels agustins i va promoure que els documents oficials fossin escassos i que de molts acords no s’aixequés acta.

Ref. 32 pàg. 85 i ref. 10 pàg. 21.

– Al segle XVII Santa Caterina arriba a la seva plenitud. Ja consta que s’hi anava en processó. Durant els segles XVII i XVIII la fam, guerres i pestes converteixen Santa Caterina en un lloc excel·lent de devoció popular.

– 1608 . Neix a Torroella Andreu Sàbat, fill del notari Nicolau Sàbat i de Margarita. Al llarg de la seva vida serà clavari i paborde de Santa Caterina i va produir un conjunt d’escrits sobre la historia de l’ermita.

Ref. 11.

– 1609 . Testimonial a favor de Juan Toribio, natural de Toledo, de 37 anys, ermità de Santa Caterina de Torroella de Montgrí, que peregrina a Roma, 22 setembre 1609.

Ref. 60.

– 1618 . El 10 d’agost, es signa un acte de concòrdia entre “lo Rey nostre Sr. Y dita Universitat”, pel qual gràcies a un miracle de Sta. Caterina el poble no ha de pagar “molt gran quantitat de diner per raho de foriscapis censos tascas y altres agresssos que per raho de las casas y propietats li devien y havia molts anys havien deixat de pagar”.

Ref. 61 Llibre, capítol 2, pàg 2.

– 1631. Llicència a Pere Vilardell, natural de Santa Pau, per fer d’ermità a Santa Caterina de Torroella de Montgrí, 21 novembre 1631; semblant a Esteve Torner, natural de Peratallada, per a la capella de la Mare de Déu del Socors.

Ref. 60

– 1631 – 1644 – 1652. Anys de fam i carestia. Miracle de Sta. Caterina.

Ref. 61, llibre, capítol 7.

– 1640 . Guerra dels Segadors. Segons conte Andreu Sàbat, durant la guerra del segadors, les tropes castellanes comandades pel militar Juan de Arce, en un nombre de quatre o cinc mil soldats entre cavalleria i infanteria, quan aquest s’estava retirant després que fos rebutjat per la població catalana i es dirigia cap el Rosselló, passava per Torroella, la Universtat de Torroella envià a tres síndics a parlar-hi per tal que quan passessin per Torroella i voltants no fessin mal. Amb la condició que els donessin pa, vi i carn, i que es tanquessin dins la vila i no se’ls fes cap senyal d’ultratge i que no deixessin entrar gent forastera. Quan les tropes ja eren al pont, un home desconegut venia cridant i corrent de per Ullà, i tota la població va començar a pregar a Santa Caterina que els soldats no el sentissin i no els deixes desemparats.

Ref. 61 llibre 2, capítol 3, pàg. 3.

A Torroella de Montgrí s’havia preparat l’allotjament del terç de don Franco de Castilla, però en arribar la noticia del que havia passat a Sta. Coloma i Riudarenes la gent s’hi va oposar, com ho explicà l’oficial del terç de don Franco, Alonso de Velasco, en una carta al virrei amb data del dia 16 de maig. Ref. ACA, Generalitat, Correspondència del virrei, Carta núm. 10292, 16-5-1640.

– 1642 . Donació d’una relíquia per part del doctor en Teologia Mateu Morató, que consisteix en un ós de la part d’una cama col·locat dins d’una capsa d’argent, reliquiari que segons consta en l’acte de donació s’havia de pujar cada any a l’ermita el dia de la festa i s’havia de guardar a l’església de Torroella juntament amb les altres reliquiaris i plata. Aquest fet fou tot un esdeveniment amb l’assistència de representants del Bisbat, els cònsols de la Universitat i tota la comunitat de creients. Segons conte Andreu Sàbat.

Ref. 61, pàg. 21.

– 1649 . El 28 de març, “dia de la festa vulgar dita dels rams ja tart”, s’explica un miracle que va tenir lloc el dia de Santa Caterina de l’any 1647. El moliner Salvador Raffart estava molent en el seu molí el dia de la festa de Santa Caterina, i de cop les pedres deixaren de moure’s i per més que les volguessin moure no podien, ja que tampoc hi faltava aigua i ho miraren tot perquè no es movia. De cop veuen la professó que començava a pujar la muntanya cap a Santa Caterina, i decidiren que era la Santa que volia que anessin a missa i així ho feren. En tornar de missa volgueren tornar a fer anar el molí, i tampoc pogueren, “digueren que verdaderament la mola avié parat miraculosament” perquè la santa no volia que treballessin aquell dia assenyalat.

Ref. 64.

– 1648 . 11 de gener, els consols de l’ajuntament han fet una “apoca” (carta de pagament o rebut) al Dr. Miquel Sarinya, prevere i rector de Les Planes, “manumifer del últim testament de Miquel Fuster, rector de St. Iscle de Colltort, de sinquanta lliuras, per tantas ne avé dexades dit Fuster per obras a la capella de Sta. Caterina”.

Ref. 64.

– 1649 . El 25 d’abril, es fa una “Concordia per comparexer devant sa Santedat, per fer Sta. Catharina, patrona”. Es pren la decisió de convertir Santa Caterina en patrona de la vila i el seu terme i s’instaura així la festa anual en honor seu el dia 25 de novembre. “dit consell ha determinat prenga per patrona de la vila y terme la gloriosa verge y mártir Sta. Catharina y que te amparo de la universitat principalment y demes de la vila y terme, …, que lo dia de Sant Nicolau de Tolenti, que es deu de setembre, se festa de precepte.” Segons Josep Vert, Sant Nicolau de Tolenti fou molt venerat per la comunitat del convent de Sant Agustí. “com determinà lo dit consell pendrela per patrona lo dia sinch del corrent, y també perque sa Santedat profesa a un decret al establiment fet a la universitat de la concordia”.

Ref. 7, 18, 13 i 64.

– 1653. Guerra Segadors. Ara són les tropes franceses les que passen per Torroella i exigeixen al consell de la vila que si no els presten “obediencia al francés vindrien a cremar-los especialmente los explets que eran part segats y part assahonats per esser a la fi de juny”.

Ref. 61.

– 1653 . El 12 de maig, el papa Inocenci X concedeix a la capella una butlla per set anys. “No deixaré de posar indulgencia plenaria y remició de tots los pecats a qualsevol christià, qui rebuts los Sagraments de penitencia y eucharistia visitaran la dita Capella de Sta. Catharina lo dia de dita Sta., des de las primeras vespras de la vigilia fins lo endema a la posta del sol,…”

Ref. 12, i 61, pàg. 19 i 20.

– 1655 . El 29 de març, es demana fer obres a l’ermita a sobre l’església i construir-hi una escala de cargol per accedir-hi, també es fa constar les poques caritats recollides a causa de les guerres i es demana poder recaptar els censos de les terres de la muntanya pendents de cobrament. “çó es lo quarto sobre la iglesia y un caragol per pujar a dit quarto”, “perço consignen i cedeixen aquells a dits administradors, perque pugan continuar dita obra,”.

Ref. 13 i 64.

– 1655 . L’exèrcit francès fortifica la vila de Torroella. “Lo any 1655 entrà lo exercit francés en lo Empordà dempres de haver rendidas las plaças de Cadaques, Castalló y Empuries li aparegué ferse fort en la Vila de Torroella de Montgrí, com de fet ho feu comensant a fortificar dita vila, y fent un grandissim fort en lo capdemunt de la Vila posant dins de ell los dos Castells son allí, y en la iglesia parroquial enderrocant moltas casas, y especialmente la Casa Pastella que era de les millors de la vila amasant avia de enderrocar totas las casas fins a la Plaça que seria la mitad de la Vila, estant continuament en ella 500 infants y 100 cavalls vivint a descreció per la qual cosa molts dels habitants habían desemparat tot lo que tenian y se eran ausentats de dita Vila…”. Continua amb un miracle de Santa Caterina que la pólvora que havia d’enderrocar part de la muralla de la vila no va funcionar del tot.

Ref. 61 capítol 6, pàg. 6, del llibre segon.

– 1657 . Una pesta molt encesa va haver-hi a la vila de Torroella, i també gràcies a la intercessió de Santa Caterina s’acabà aviat.

Ref. 61, capítol 18.

– 1659 . El 2 d’ abril al papa Alexandre VII confirma la confraria a instàncies dels administradors de la capella, Francesc Metge, notari; Francesc Quintana, mercader, i Andreu Sàbat, notari.

“…ha concedit i concedeix a tots los faels Christians, així homens com donas, qui de aquí al devant entrará en dita confraria, lo dia de llur primera entrada, si verament penedits y confessats, rebran lo Ssim. Sagrament de la Eucaristia, indulgencia plenaria y remisió de tots sos pecats”. Així com també els dies de la festa de Sant Cosme i Sant Damià, i de Sant Baldiri. I més dies.

Ref. 12. i 61 pàg. 20.

– 1659 . El dia de Sta. Caterina es produí un miracle. Una parella que feia més de 20 anys que estaven casats i a partir d’una demanda a la santa, al cap de nou mesos la dona parí una nena que li posa de nom Caterina. Segons conte Andreu Sàbat al seu llibre.

Ref. 61.

– 1664 . Segons consta en una llinda de la sala gran, es devien fer obres de remodelació i ampliació.

– 1655-1670 . S’escriuen els primers Goigs de Santa Caterina, atribuïts a Andreu Sàbat, que era un notari de Torroella però també era clavari i paborde de la capella de Santa Caterina a la que hi tenia una gran devoció.

«A la primer versió recopilada per Miquel Púbol el 1758 i atribuïda a Andreu Sàbat, les dues primers estrofes remarquen la intel·ligència i habilitats retòriques. Les tres següents exposen el martiri de la santa, i una quarta explica com també van patir martiri els diferents personatges que Caterina va convertir. La setena estrofa conclou amb les tres virtuts principals de la santa i dóna pas al final dels goigs, el moment en que la geografia mítica i real de la capella passa a ser protagonista de la narració.»

Ref. 37.

– 1670 . El 25 de novembre Genís Alió i Martí Mercader fills de la vila, van fer una ofrena d’una imatge de la santa que era de plata i de pes de cent noranta onces, i d’alçària de tres pams, sense la peanya que també era de plata i altura de més d’un pam. Aquesta imatge va desaparèixer abans del 1928.

Ref. 61, capítol 11, pàg. 21.

– 1672 . Publicació del llibre “Llibre de la Verge Reyna y Martir Santa Catarina Alexandrina y de sa Santa Casa em la Montanya de Montgri, y en la Vall de aquella dit font Aribosa construhida, dirigit als Ilustres y Savis consols y concell de la Universitat de la vila de Torroella de Montgrí”, a càrrec de l’Andreu Sàbat. Es gràcies a aquesta obra en la que es fonamenta gran part del coneixement històric de l’ermita.

L’obra s’estructura en dues parts, la primera dedicada a la santa i la segona als seus miracles. La primera està dividida en dotze capítols que a partir del quart parla de la devoció de Santa Caterina a Torroella. El document es interessant per molts motius però sobretot per la descripció de la localitat i la quantitat d’informacions que aporta sobre la vida quotidiana a la vila a final del segle XVII.

Segons es comenta en l’article referenciat 1 (lfmtdm 1927) la citada obra fou publicada al segle XIX a la “Revista de Gerona” gràcies a que el Sr. Joaquim Ferrer i Vidal era posseïdor de la còpia manuscrita de A. Sàbat. També es publicà alguns fragments a la revista “Emporion” números 144, 271 i 363.

Ref. 11 i 1.

– Segons explica el mateix Andreu Sàbat al final del primer llibre, capítol 12 , “Ab que se dona fi al present llibre” sobre els cinc altars que hi havia l’ermita i de les relíquies que hi havia en aquella època. “… hi trobaran en aquella pues per la gracia de Deu no falta ni ha faltar ornaments per sinch altars hi ha en la iglesia, ço es lo altar major de dita Sta., lo de la nostra Sra. dels Dolors, del St. Christo, de St. Baldiri y dels Sts. Metges Cosme i St. Demià, ni faltaran casullas, albas, corporals, misals per a dir misa, tot presentat per devots, com poden veurer ab abondancia de ppresentallas de or, argent, perlas, corals. Será, mortallas y altres presentallas, y de quatre anys a esta part moltas y especialmente la palma de argent aaporta en la ma, li ha aportada lo Ill. Y Rte. Miquel Perpinya, Canonge de la seu de Gerona, natural de la vila de Ullà. La roda te en lo costat que es de argent, li ha donada y presentada la Sra. muller de Sabastia Lacuna de Ripoll. La corona de argent que aporta quiscun die (perque ja ni altre de major), la ha presentada la Sra. Maria Vicens y Duch, muller de Narcis Duch y Vicens, apotecari de Gerona, la imatge de un Christo de or macis, junt ab lo arbre te de or massis, lo ha presentat aurà dos anys, la muller de Mn. Oliver, Cirurgià de la present vila, ab testaments molts devots, han deixat en dita casa pera fer hobras, especialmente lo doctor Miquel Fuster, prevere y Restor de St. Iscle de coll tort, natural de dita vila, deixà per obras en dita casa 300 lliuras, segons diuen y se veu ab las armas los passats de la casa Fuster, han fet lo retaula de nostra Sra. dels Dolors, en dita Casa. Lo rv Bernat Garau, prevere i rector de la Roca, prop de Granollers, deixà 190 ll. y moltas altres persona, y tants altres que seria nunca acabar, …”

Ref. 61, pàg. 22 i 23.

– 1676 . Mor Andreu Sàbat el 27 de maig, i fou enterrat a l’església de Torroella davant de St. Bartomeu, conegut amb el nom de divina Pastora.

Ref. 1 i 65.

– 1678 . Llicència a Antoni Guilló, de Torroella de Montgrí, per fer d’ermità a Santa Caterina del Montgrí, 6 setembre 1678.

Ref. 60

– 1682 . El 13 de març, es fa una suplica a tota la Reverenda comunitat “que fessen gracia a la Universitat de anar a Sta. Caterina ab tot lo poble en professó a suplicara la Gloriosa Santa interdesca a Deu Nostre Sr., nos guarde las bestias del mal contagios se corre entra ellas.”

Ref. 64.

– 1688 . 17 d’abril, resolució de no donar menjar a ningú per la festa de Pasqua ni la de Santa Caterina. “que per la darrera Pasqua la universitat gastava molt y per trobarse ara imposibilitada de poder gastar”.

Ref. 61 i 64.

– 1690 . El primer de desembre, es produeix un fet “miraculòs”, “El Rt. Dn. Narcis Julia prebera resident en la Seu de Gerona, ….., que haventlo deixat per mort, …., …., destapantlo de la cara y encontrá que feya movint dels llavis,…., que a luego se rerná, y visqué después molt de temps,…”.

Es dona la circumstancia que aquest senyor, Narcís Julià, és autor d’un tractat de retòrica en llatí, la “Medulla eloquentiae”, i un de mètrica catalana, el “Parnàs català”. Té un carrer amb el seu nom a Torroella.

Ref. 61, cap. 14, pàg. 18.

Cal tenir en compte que alguns miracles es varen afegir a l’obra en les còpies i transcripcions posteriors a l’original.

– 1694 . Batalla del Ter. Invasió francesa. Els dos exèrcits estaven constituïts aproximadament pels mateixos efectius (uns 20.000 homes d’infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria). Segons el virrei Fernández Pacheco, «tot el nostre exèrcit estava format per 11.900 infants i 4.000 cavallers, que fa un total de 16.300 homes». Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i d’unitats recentment constituïdes que encara no havien lliurat mai cap batalla. A més a més, l’exèrcit francès era superior en el nombre i la potència de les peces d’artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats.

Ref. Vikipèdia.

– 1698 . S’encarrega la nova traça arquitectònica al mestre gironí d’origen aragonès Bartomeu Soriano. Es va determinar aixecar una nova planta sobre tota la teulada, derruint les teulades i la volta apuntada de la capella. Es va optar per cobrir-la amb un sostre planer de cairats que sostenien les voltes de la nau amb un paviment empostissat, encadellat, que compon el sol de la sala gran. Aquell nou sostre de l’església que va suplir el noble arc gòtic de pedra, era un conjunt deplorable, inadequat per al nou retaule barroc recentment instal·lat a l’altar major. La solució va ser dotar la nau central d’una volta de canó a tota la seva llargària. El presbiteri va quedar tal com avui es pot contemplar. A la nau s’hi van afegir unes arcuacions, amb un regust anglès Tudor, amb claus de volta i tot un teginat de guix, d’execució encertada, que enriqueix la nau.

Ref. 12

A principis de segle XVIII tenen lloc una sèrie d’obres de remodelació i ampliació: la capella, la torre del campanar i un espai de nova planta damunt la capella. Al segle XVIII l’ermita va assolir el seu moment més esplendorós i la muntanya s’omplí de romeus i capelletes que marcaven el seu recorregut a seguir.

– 1700 . Durant el muntatge del retaule barroc es va renovar el paviment de l’altar i foren substituïdes les rajoles per altres de color verd i blanc. Aquelles velles rajoles gòtiques allisades pels peus en el transcurs de més de dos-cents anys, foren abandonades en la seva majoria, sols algunes serviren de paviment a un altar lateral.

Ref. 32

– 1701 . El 3 d’abril convocada i congregada la Universitat dels homes de la vila de Torroella dins la casa comuna i amb so de trompeta, com es de costum, el consell determina donar la capella de Santa Caterina de la muntanya al convent dels Pares de St. Agustí de la present vila. Considerant que el culte de Santa Caterina, a la seva imatge i a la seva capella és cada vegada més estes per la comarca i davant la necessitat de tenir en aquella casa i santuari uns ermitans permanent, pren el determini de traspassar-la als frares agustins de Torroella. Tanmateix es pot comprovar que a l’any següent (29 de juny de 1702) en una votació feta “ab faves i fesoles”els administradors i la Universitat revoquen aquest pacte, i trobem els frares més renyits encara amb els clergues de la parròquia.

Ref. 8

– 1702 . 29 de juny, es revoca la donació feta per la Universitat als Pares de Sant Agustí “y vol dita donació se revoque per ser de major útil de dita Universitat”.

Ref. 64.

– 1702 . El 17 de juliol es subhastaren les obres i els administradors contractaren el mestre d’obres gironí Jaume Mir per a dur a terme la reforma del conjunt eremític. En aquesta foto es pot veure com era l’antiga ermita, amb un campanar en forma d’espadanya, i l’ampliació que es va fer de la mateixa.

Ref. 12.

– 1702 . L’esculpit del retaule major atribuït a Joan Torras finalitzà aquest any. És un tríptic poligonal de dos pisos i àtic que representa diverses escenes de l’hagiografia de Santa Caterina. La imatge central fou aprofitada l’escultura gòtica del retaule anterior d’estil gòtic. Relata els principals episodis de la vida de la santa.

– 1704 . El 6 de juny, consta el pagament de 11 lliures per l’elaboració d’un quadre dedicat als Sants Cosme i Damià fet per Joan Casanovas II de Barcelona.

Ref. 28 i 63.

– 1704 . Es tenen les primeres noticies de la cisterna. “Per pujar les canals que van a la sisterna, treginar sorra del ter”.

Ref. 18 i 63.

– 1706 . Fou aquella una època de gran devoció i per tant és lògic que els torroellencs imploressin la intercessió divina a favor de la causa dels seus anhels. El Consell del 8 de juny acordà celebrar una “Profeso General astant lo Santissim Sagrament … lo dissapte pasat la festa de Corpus i que lo diumenge se pujas en la Capella de Santa Catarina ab professó á donarli gracias.”

Ref. Llibre festa major de Torroella, 1981. “Torroella en la Guerra de Successió”, Pere Blasi i Maranges. De la revista “Emporion” n. 98, any 1919.

– 1707 . L’1 de maig, el consell resol “que no es pagui ninguna cosa als Religiosos del Convent de Sant Agustí de la present Vila, del plet de Santa Caterina, si no per Justicia, y que sels torna resposta ni a ells ni a altres.”

Ref. 64.

– 1709 . Consta uns pagaments per recobrar paelles, cassos i estris robats per l’armada francesa.

Ref. 61.

Entre ells “la gavia de sobre los ferros de la cisterna”, “la barra de la cisterna”, “la curria de ferro”.

Ref. 63.

– 1714 . Restauració i renovació del vell camí que pel coll de Santa Caterina davalla a la vall. El 19 de febrer hi va treballar una companyia de soldats, el document diu “…suissos…” del regiment Baubosi, juntament amb el dinamiters i picapedrers de la vila. Es van aixecar parets i anivellar el camí. El 19 de febrer es paguen 32 lliures “per 73 jornals que an treballat gent de la vila i forasters, fentse ells la vida”. I el 31 de març 29 lliures “han treballat los soldats del Rgte. Baubosi 84 jornals i mig”. El 30 d’abril es paguen 6 lliures per 166 jornals a gent de la vila i forasters, i al Rgte. Baubosi 6 lliures per 18 jornals. El 31 de maig al regiment Baubosi se li paguen 5 lliures per 19 jornals. També hi consta del pagament per pólvora portada de Palamós i de Girona, i altres estris i feines.

Ref. 12 i 63.

– 1716. Joan Torras va fer-se càrrec d’algunes obres menors de I ‘ermita. El març de 1716 rebia seixanta-set lliures per haver esculpit la trona, el faristol, tres talles que es guardaven a I ‘armari de la sagristia i una caixa que contenia una imatge de santa Caterina . Les tres talles de l’armari de la sagristia, tot i que desaparegudes, s’han d’identificar com una Mare de Déu, un Sant Joan i una Santa Caterina. L’encarregat de daurar-les, juntament amb un Sant Crist i una altra Santa Caterina, fou Salvador Romaguera de la Bisbal d’Empordà.

Ref. 29, pàg. 228.

– 1717 . Construcció de la campana. Es fa una crida per “qui tingues metall per vendre” i es compra metall per fondre i fer la campana, i “per lo gasto se feu a la gent que pujaren la campana”.

Ref. 63.

– 1717 . L’ermità fra Salvador Julià es destituït del seu càrrec per no complir amb les seves obligacions, i com fan constar els administradors “fa poca estada a l’ermita”.

Ref. 13.

– 1717 . Francesc Escarpanter, d’Olot, rep un pagament de 78 lliures per la realització d’un retaule dedicat a Sant Francesc Xavier i per un frontal del palit de l’altar de Santa Caterina. (Podria ser que fes el marc del quadre). Segons Josep Vert correspondria a una imatge de Sant Nicolau de Tolentí que fou molt venerat per la comunitat del convent dels agustins de Torroella. Aquest quadre desaparegué o fou cremat durant l’any 1936-37, ja que la foto és del 1935.

Ref. 7 i 63.

– 1718 . El mateix F. Escarpanter rep un altre pagament de 16 lliures per fer i encolar un retaule del Sant Crist de la capella.

Ref 63.

– 1718 . Joan Arnau d’Olot rep 16 lliures per encolar un Sant Crist, daurar la creu i la corona i encadirar la imatge de Santa Caterina de plata, i la catifa de la capella. El 27 de març.

Ref. 63.

– 1720 . Els administradors de la capella i de l’ermita encomanen al pintor Joan Casanovas els dos quadres del presbiteri.

Ref. 14.

– 1722 . Es destinen part de les rendes de l’ermita a l’església de Sant Genís, que és molt pobre: “que la iglesia de Sant Genis de la present Vila se trova tant pobre que no te avers per poder fer cremar la llantia devant lo SSm. Sagrament, que se unesca en dita obra las rendas de la Hermita de Sana Caterina y que los obrers de dita hermita sien los mateixos de la obra parroquial y que cuyden de que una y altra de ditas iglesias hi hage lo necessari”.

Ref. 13 i 64.

– 1723 . Data en que trobem ja documentada la festa i aplec de Santa Caterina el dia 25 de novembre. Santa Caterina es troba en un temps del calendari concret, és el moment en què el fred comença a ser present, es percep l’hivern, i el sol es pon cada cop més d’hora, Santa Caterina es situa dins l’inici del cicle festiu d’hivern. Encara que segurament es podria recular fins a l’època d’Andreu Sàbat quan va modificar-se l’estructura de l’edifici.

Ref. 37.

– 1723 . L’ 1 d’octubre, reunit el consell de la universitat, els administradors de l’ermita amb el mestre d’escola Josep Ferrer “han vesdit, que suposat que fins vuy los licenciados de las Escolas de la present vila an cuydat en lo temps del estiu de fer la plega del blat y en lo ivern la del arros per pagar la festa que nel dia 25 de novembre quiscun any feyem celebrar en la hermita de Santa Catarina…”…. “atenent los grans danys se podien seguir a los licenciados han determinat i resolt que los dits estudiants cuyden tan solament de captar ab lo bassi en la Iglesia Parroquial” i que el dia de la festa amb els musics facin la plega de les coques i que tot el diner que recullin sigui per pagar la festa. Es dona als estudiants la feina de cuidar de la festa “com se ha sempre acostumat”.

Ref. 64.

– 1723 . Consta el pagament de 45 lliures a Joan Pau Casanovas de Barcelona “Per dos quadres del esposori i disputa, i per la caixa per conduir dits quadres”. Són els quadres que encara avui dia hi ha a l’altar major als laterals i són els “Esposoris místics de Santa Caterina” i “Disputa de Santa Caterina amb els doctors o filòsofs”. També consta que l’encarregat de fer les “guarnicions de escultura dels dos cuadros que son en lo presbiteri” dels citats quadres fou Joan Torras, de Figueres, i en cobrà 33 lliures.

Ref. 63 i 28.

– 1723 . Es té noticia de l’existència de la capelleta, ja es paga 1 lliure a Damià Artigas, manyà, per una reixa per la cova.

Ref. 18.

– 1723 . Regiment de Lombardia està assentat a Torroella. Miracle de Sta. Caterina en salvar una persona caiguda al riu.

Ref. 61.

– 1723 . El 20 d’octubre els administradors de la capella autoritzen al reverent Narcís Planas prvre. Dipositar 45 lliures i 6 sous pel preu de pintar els nous quadres.

Ref. 14

– S’inicien les obres d’enguixat i pintura de la capella.

Ref. 12

– Es paguen a Joseph Calvet 60 lliures que “son per la rajola de Valencia per lo campanar”.

Ref. 13.

– Felip Pi, daurador de Girona, cobra 400 lliures per daurar l’altar major.

Ref. 14.

– Es paguen a Joseph Torras, fill de Miquel Torras, autor del retaule, 9 lliures “per dos imatges de Maria i Josep per la cova de la capella”.

Ref. 63.

– 1723. El 4 d’octubre es paguen 3 lliures a Bernat Marqués de Fornells “Per lo preu de ajustar i pintar dos rellotges de sol en el campanar”.

Ref. 63.

– 1723-25 . Sabem de l’existència de dos retaules més, un de la verge dels Dolors i el de Sant Baldiri per un pagament de 12 sous al fuster Joan Alabau per fer-hi uns arranjaments, muntar-los i tornar-los a muntar (desapareguts). La família Alabau ja estan documentats el segle XVII amb un taller al carrer d’Ullà.

Ref. 19 i 63.

Sant Baldiri, de Lluis Dalmau, Església Sant Boi Llobregat.

– 1723. El 20 d’octubre, Bartomeu Canals, mestre de cases, rep la quantitat de 350 lliures “per fer lo campanar, mudar lo trencat, fer paret i altres coses”, juntament amb Joseph Vernico, també mestre de cases.

Ref. 63.

– 1724 . El 1 de febrer es paguen a Joseph Vernich 113 lliures pels ventanals de pedra picada del campanar.

Ref. 13 i 63.

– 1724 . El 20 de maig, Fèlix Pi, daurador de Girona, rep 33 lliures per daurar dos guarnicions de quadres, els Esposoris i la Disputa, pintar la retxa de la cova i altres afegits.

Ref. 14 i 63.

– 1725 . S’acaba el daurat i pintat del retaule construït per Torres l’any 1702. Amb aquestes obres acabades es notava el contrast entre la blancor del guix i la profusió de retaules daurats dels altars i les seves imatges. El daurat fou fet per Fèlix Pi de Sant Andreu de Llavaneres.

Ref. 12.

“Per aquest motiu es va comptar amb una nomina destacada de mestres d’obres, escultors, pintors i dauradors: Bartomeu Soriano, Jaume Mir, Bernardí Alsina, Joan i Josep Torras, Francesc Escarpanter, Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves, Felix Pi, Jaume Basil, Salvador Romaguera, entre d’altres. En la majoria dels casos no es tracta de mestres de primera fila de l’art català d’època moderna, però sí d’artesans que tindrien una llarga i reconeguda trajectòria professional al bisbat de Girona.”

Ref. 29.

– 1723-1725 . Enguixat i pintura de la capella. La blancor del guix desmereixia els daurats de la profusió dels retaules de les naus laterals i es decorés el sostre amb uns frescos amb imatges afins al conjunt del mobiliari de la capella.

Ref. 12.

– 1726 . Fernando de Segovia i el seu ajudant Joan Tàpies van treballar en la decoració mural de l’ermita entre el 8 de març i el 7 d’agost de 1726. Pels comptes i les factures es dedueix que aquest any es va iniciar i acabar tota l’obra pictòrica del sostre a càrrec de Fernando de Segòvia, pintor provablement de Figueres o amb taller en aquesta població. S’hi aprecia la representació d’una coronació de la Verge, amb la Santíssima Trinitat en el moment de l’Assumpció en el seu triomf celestial.

Ref. 12, 14, 19, 28.

– 1726 . S’encarrega a Joan Alabau, fuster, la construcció d’un retaule dels Sants Metges i altres coses.

“Josep Vert, que el veié abans del 1936 el descriví com un dels més refinats: «Quan entravem per la porta de la placeta, a la nau de la dreta es trobava un majestuós altar barroc tirant a plateresc de grans dimensions i ampla taula. Les seves columnes salomòniques que s’enfilaven cap a la cornisa de dalt emmarcaven la figura de dos sants, els metges Cosme i Damià. Era el més ben conservat de la capella i el seu conjunt artístic de bon gust».

Ref. 12, 29 i 63.

Sant Cosme i Sant Damià, fragment del retaule dels sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet (1460), dins l’església de Sant Pere de Terrassa.

– 1726. El 12 de gener es paguen a Fèlix Pi 7 lliures per daurar i encarnar la imatge M. Santíssima i S. Josep per la cova, i pintar dues àguiles i dos lleons de ferro per tenir les llànties.

Ref. 63.

– 1727 . L’ermità Fra. Salvador Julià es destituït del seu càrrec per no complir amb les seves obligacions, i com fan constar els administradors “fa poca estada a l’ermita”. Es dona el càrrec d’ermità a Fra. Joan Valladolit de la tercera ordre del P. Sant Francesc “… y que si li aparexera tenir un company per ajudarli a portar los carrechs de dita Capella, se li sia permes allegirne un home de bon nom y fama.”

Ref. 13, 21 i 64.

– 1733 . Es paguen a Franch Surroca 103 lliures per “fer l’escala del cor, alsar lo campanar i fer lo balcó en dita capella”. Ref. 13 i 63.

– 1732 . Noves obres de rehabilitació segons consta en una altra llinda a la sala gran baixant cap al soterrani i capella.

– 1736 . Llicència a Josep Quintana, de Vulpellac, per fer d’ermità a Santa Caterina de Torroella de Montgrí, 29 febrer 1736. Ref. 60.

 – 1739 . El 29 de setembre consta “Per lo treball de fer la premsa.” Any en que es va construir la premsa que hi ha al soterrani, i que també consta en la biga del trull. Consten diferents pagaments a Joan Alabau i Franch Alabau, fusters, “per diferents treballs: assenter la premsa, polvora per fer el clot, dos cayrats per congreny de la premsa, per fer un bastrecat, bastorascats, un cargol…”

Ref. 63.

– 1740. El 18 d’abril es paguen 10 sous a Josep Pruneda “Per rafer la creu del coll” i a Joan Alabau 7 sous “per portarla i bastreure morter”. I el 3 d’abril de 1741 es paguen 10 sous a Joseph Pruneda “per fer la creu del coll qui va a Sta. Caterina”.

Ref. 63.

A la novel·la “Solitud” de Víctor Català, també es parla de la creu del coll en aquests termes “…i posant-hi cada u lo que posquia feren fer una creu de ferro, tant regrossa, que plantada al Cimalt se posqués vore de tots els pobles de l’intorn.”

Aquesta creu es col·loca aqui l’any 1958.

– 1743 . el 12 de febrer es paga a Fèlix Pi (daurador) la quantitat de 20 lliures “Per lo preu fet se li doná de repintar i pintar dins la capella la cova de ella, i reseguir tots los encerats de pintura se trovan a la iglesia i altres coses”.

Ref. 63.

– 1746 . Es paguen 86 lliures a Fèlix Pi pel treball de daurar el retaule, seria el marc, de Sant Francesc Xavier (desaparegut).

Ref. 63.

– 1747 . Es paguen 70 lliures a Josep Torras, fill de Joan Torras per la realització d’un retaule dels Sants Metges Cosme i Damià. L’any següent s’encarregà la policromia a Salvador Romaguera

Ref. 63

– 1744 – 1756 . Recopilació dels diferents manuscrits de Andreu Sàbat que va trobar en diferents quaderns i separats en diferents persones i que entre el juliol i l’agost d’aquest any va recopilar Josep Xaragay i Pi, “ajudant major del Regiment de cavalleria de Ordenes”, després de trobar-los trencats i bruts i en mal estat.

Ref. 11

– 1744-1756 . Josep Xargay i Pi, va incloure a la seva versió del llibre d’ Andreu Sàbat uns goigs que possiblement ja es cantaven al segle XVIII, diferents dels que possiblement havia escrit el mateix Sàbat, i que es varen cantar fins a la dècada dels 1940 en que es varen canviar. Aquest text és el text amb més representativitat i continuïtat històrica. A diferencia dels atribuïts a Sàbat les estrofes repassaven les sis perfeccions de la patrona, que eren la caritat, l’honestedat, la santedat, la fe, la prudència i la fermesa. Però tant la quarteta inicial com les darreres estrofes exposen igualment el lligam de Santa Caterina amb Torroella de Montgrí.

Ref. 11 i 37.

– 1750 ? . A la paret del fons de la nau lateral dreta hi trobem un retaule pintat de color gris i encara per acabar. A la part central ens indica que estava dedicat a la Verge Maria. Es construí a partir del 1750 i d’un estil barroc tardà. Cal no deixar de banda les rajoles que es troben clavades al terra i que corresponen a les antigues rajoles que decoraven l’ermita, d’estil de Manises de color blau amb fons blanc, i simbologia de Sta. Caterina i la inscripció AMAT.

Ref. 25 i 32.

– 1751. Al llarg d’aquest any hi ha diverses obres i apunts sobre la construcció d’un rellotge amb treballs de fusteria i paleteria. Però el 10 d’octubre es a paga a Pere Cundom, rellotger, 7 lliures “Per haber pintat dos rellotges de sol, un a la paret de la cisterna i altre a la part de sol de ponent davant la iglesia”.

Ref. 63.

– 1752 . Mor l’ermità Josep Quintana, a l’edat d’uns cinquanta anys.

Ref. 21.

– 1753 . Segons nota al final de l’obra de l’Andreu Sàbat, el 2 d’agost de 1753, lo “Rt. Salvi Plà Pbre. Sagristà de Torroella benehí la Capella de Santa Anna del Estartit y en lo mateix dia comensá a celebrarsi”.

Ref. 65 “Revista de Gerona”, any 1893. Nota final de l’obra.

– 1754. El 20 de juliol es paga a Pere Peyrachs, argenter, 19 lliures, “per la roda i la palma de plata que se ha fet fer”.

Ref. 63.

– 1757 . Apareix com ermità un tal Matehu Sunyer, sense més referències.

Ref. 21.

– 1757 . Es paguen a Pere Candela, terrisser de La Bisbal 1 lliure, “pel valor de 18 tortugades per lo taulat del campanar”. Ref. 63.

– 1758 . El 23 d’abril el prevere Miquel Púbol i Litró va fer una altra còpia manuscrita del text de Andreu Sàbat. A més de la transcripció i afegeix altres miracles posteriors a la mort de Andreu Sàbat.

Ref. 11.

– 1758 . A la versió recopilada per Miquel Púbol i Litró també hi consten uns goigs que s’atribueixen al mateix Andreu Sàbat. Les dues primers estrofes presenten el personatge i remarquen la seva intel·ligència i habilitats retòriques. Les tres següents exposen el martiri de la santa i una quarta explica com van patir martiri diferents personatges que Caterina va convertir. La setena estrofa conclou amb les tres virtuts principals de la santa i dóna pas final dels goigs, moment en el qual la geografia mítica i real de la capella passa a ser protagonista de la narració.

Miquel Púbol copià també l’obra del torroellenc Narcís Julià “El Parnàs Català” professor de lletres humanes a l’Estudi de Girona i figura cabdal per a la història del barroc català.

Ref. 11 i 37.

– 1758. El 27 d’agost es representa l’obra de teatre que va escriure A. Sàbat “Comèdia de Santa Caterina” en tres actes o jornades, basat en la vida de Sta. Caterina.

Ref. 1 i 65.

– 17963 . El 9 de setembre a la nit hi hagué una riuada tan gran que arribà a les cases dels portals del poble d’Ullà “y fins dins la sagristia de la Colegiata d’Ullà, fent las ayguas molts estragos”. No era l’església actual sinó la que hi havia al pla a una vuit cents o mil passos del poble cap al riu. Era on originariament hi havia la imatge de “La Mare de Déu de la Fossa”.

Ref. 65 “Revista de Gerona”, any 1893. Dins la nota darrera del llibre de “La ermita de Santa Caterina” de l’Andreu Sàbat.

Foto emporion.org

– 1791. Consta un inventari dels mobles i “alajas” de la capella y ermita de Santa Caterina. “Los quals mobles y alajas han estat revisats y descrits en Inventari per Miquel Gispert, com a Regidor y Comissionat dels demes Regidors de la Universitat de dita vila”. És un inventari complet de tots els materials i estris que hi havia a l’ermita signat també per Fr. Pere Antunes ermità. Es fa una descripció prou detallada de tots els estris que hi ha a l’ermita però no parla dels quadres, retaules i pintures que hi havia.

En aquest inventari es descriu la imatge de Santa Caterina de la següent manera :

“Primo la imatge de la mateixa Sta. Catharina, esta adornada ab una corona de plata guarnida ab diferents perlas. La roda. Espasa y palma de plata, unas arrecadas de or guarnidas ab esmeraldas, un adorn compost de diferents trosos de or ab pedres violadas, un anell de or guarnit ab una pedra bermella de perlas.

Ab una altra corona de plata dorada ab pedras que porta la Mare de Deu ab quatre rosaris de coral encadenats de fil de plata, altres rosaris de bidre y cristal ab cordó que son per presentallas.”

Diu que també hi ha nou “Palits” (pal·li, ornaments de roba), tres a l’altar de Sta. Caterina, tots guarnits amb dibuixos de flors de colors diferents. Entre altres estris hi ha unes “presentallas” (exvots) d’una figura de plata de Xangay, i una figura de Sta. Caterina, també de plata. Un calis de peu i branca de bronze daurat i la patena de plata dorada, una cullereta de plata per prendre aigua per les “canadellas” (ampolletes del vi i l’aigua). Una altra imatge de Sta. Caterina de plata per posar a la “bassina de captar”.

Ref. 64.

– 1794 . Segons consta en el llibre de l’Andreu Sàbat, en anotacions posteriors, que aquest any hi va haver una gran epidèmia i “que hi havia en la vila 7 hospitals, que eran en lo Castell de Carles, en casa Lopez, en casa del Compte, en casa March, en casa Brunet, en lo convent de Sant Agustí y en lo hospital de la vila. Que lo primer se titulà Sant antoni, lo segons Sant tàmaso y estos eran de Portuguesos, lo 3r Sant Josep, lo 4r San Narcis, lo 5 San Carlos y estos ab los de Sant Agusti y lo Hospital de la vila eran de Soldats y paysans espanyols. Que morian ames soldants que en la Campaña y se tancaren moltas casas per la mort de tants paysans.” I perquè s’acabés tanta malaltia i morts es celebrà un ofici solemne amb una processó per tota la vila i es portaven les imatges de Sant Genís, Santa Caterina, Sant Sebastià i el Sant Cristo Gros”.

Ref. “Revista de Gerona” any 1893.

SEGLE XIX

– 1802 . Es fan diferents obres “per adobar lo cami de la vall de Sta. Caterina”.

Ref. 63.

– 1803 . El primer de juny es torna a representar l’obra de teatre que va escriure A. Sàbat “Comèdia de Santa Caterina” en tres actes o jornades, basat en la vida de Sta. Caterina.

Ref. 1 i 65.

– 1822 . El 30 de desembre mort l’ermità Pere Antunes i Roura que a l’any 1791 ja figura com a receptor a l’inventari de l’ermita.

Ref. 21 i 63.

El 23 de novembre es va pagar “la llosa que posà sobre lo cadáver del difunt Pera Antunes”, i es paguen “quatre jornals i mig per a fer les lletres de dita llosa” a Martí Pagés, mestre de cases.

Ref. 63

Fou ermità de Santa Caterina des de l’any 1789 i en fou un gran devot, segons consta a la llosa del cementiri de Sta. Caterina.

– 1823 . Encara hi ha constància del retaule-altar de Sant Baldiri on hi consta una imatge de Nostra Sra. De la Mercè. Es paga a Pere Pons, fuster, 3 lliures “per compondré la ascaparata de Ntra. Sra. De la Marse al altar de San Baldiri”.

Ref. 63.

– 1832 .El 22 d’abril, després de diverses consideracions sobre la conveniència que hi hagués un augment del culte i veneració dels patrons de la parròquia, Sant Genis i Santa Caterina, es fa una reunificació de les dos administracions, la de l’església Parroquial i la de la Capella de Santa Caterina. “Y juntos con la nominación de Obreros de la Parròquia y Sta. Catalina administren ambas partes, que reunidas en una sola administración, es de esperar la propagación del culto único partido, que ha obligado este escrito.”

Ref. 64.

– 1832 . El 13 de juny es dicta que els propietaris de terrenys a la Vall Petita i a la Vall Gran i terrenys de la rodalia de l’ermita que siguin veïns de la vila Torroella i el seu terme no se’ls hi pugui cobrar censos “pues que deben gozar de la misma gracia de que disfrutan los demás vecinos que poseen fincas en el resto de la montaña de este termino.” Però que si pasen a propietat de persones forasteres “pueden cobrar de estas el censo anual de seis sueldos por vesana de cada una de tales fincas”.

Ref. 64.

– 1835 . Desamortització de Mendizabal.

– 1832 – 1836 . Es pren la decisió de cedir a la parròquia l’administració de l’ermita de Santa Caterina, acord que deixava sense efecte el dret dels administradors a cobrar censos sobre les terres de la vall als propietaris de la vila, però no a les persones foresteres.

Ref. 13.

– 1837 . El 6 d’agost, es torna a l’antic estat d’administració de l’ermita de Sta. Caterina. “habiéndose seguido de esta agregación un conocido detrimento de la antedicha Capilla, por faltarle actividad y vigilancia en su conservación y aumento de sus Administradores particulares, por todos lo que se creía muy conveniente que se restituya en su primitivo estado la administración y gobierno de la Capilla de Sta. Catalina …”

L’interes de la parroquia per tenir el control de les rendes de l’ermita de Santa Caterina era de caire econòmic. La capella disposava de rendes de certa importància ja que cobrava censos de totes les vinyes que hi havia a la Vall, tan la gran com la petita, cosa que l’ajuntament anul·là en el traspàs a l’administració de la Parròquia.

Ref. 64

– 1844 . Una disposició del govern militar de Girona ordena a l’ajuntament el tancament de totes les coves, grutes i cavernes. Ref. 21.

– 1853 . Neix Pere Coll i Rigau, futur benefactor de l’ermita. Va néixer a la Torra Ponsa i als 13 anys anà a Cuba on va fer fortuna gràcies a una fàbrica de mistos “La Sin Real Fábrica de Tabacos”. Tornà el 1894 a Pals on hi va comprar diverses finques, entre elles el mas Gelabert on hi va iniciar el cultiu de l’arròs.

Ref. 15 i Viquipèdia.

Foto arxiu de la familia Coll, tret de fundaciojoseppla.cat

– 1854 . L’ajuntament rep una reclamació per part de l’Estat de les rendes de l’ermita de Santa Caterina, devia ser conseqüència del decret de desamortització de Mendizaval de l’any 1835, segons el qual passaven a l’Estat les propietats dels ordres religiosos. Es resol definitivament segons consta a l’acta de 15 d’abril de 1855.

Ref. 63 i 64.

– 1862 . El 23 de novembre, hi ha una queixa dels administradors cap a l’ermità “tanto por la falta de respeto que les guarda, como por distraer de la capilla ofrendas que hacen en ella los devotos,….., quedó esta arreglada de un modo amigable.”

Ref. 64.

– 1865 . En acta de 23 d’abril es manifesta l’estat ruïnós en que es troba l’edifici i es demana calç a l’ajuntament per fer reparacions. L’ajuntament entrega 24 quintals de calç per a les reparacions.

Ref. 64.

– 1871 . El 15 de gener es cessa del seu càrrec d’ermità Francesc Ullastres pel seu procediment abusiu, “por su innoble y abusivo proceder en el ejercicio de sus funciones”. És nomenat ermità Jayme Diujó, natural d’aquesta vila.

Ref. 21 i 64.

– 1871 . El 20 de gener es fa un inventari de tot el material que es troba a l’ermita, “ab lo Sr. Alcalde D. Narcís Lalanda president del Magnífic ajuntament de esta vila, en dita hermita al efecte de pendrer un formal inventari dels mobles y efectes que se encontran en ella”. Inventari de tot el material que es troba a l’ermita. En aquest inventari no hi ha gaire descripció del que hi havia a la capella. Interessant és fer notar que s’inventaria a la sagristia un rentamans i un altre a la cuina, que podria ser el que va desaparèixer a finals dels anys seixanta.

Ref. 64.

– 1879 . Hi ha constància d’una dona ermitana. El 24 d’abril es demana que el nomenament d’ermità recaigui sobre un home i no una dona: “respecto que siendo actualmente ejercido por una mujer, no puede corresponder a las obligaciones son propias y peculiares de dicho empleo, y por lo tanto imprescindible que sea ejercido por un barón y no por una mujer,…”.

Ref. 13 i 64.

– 1882 . El 29 d’octubre es fa una petició a l’Ajuntament per que es facin obres a l’ermita. El mestre d’obres Pere Creixell fa una detallada exposició de l’estat en que es troben les edificacions de l’ermita, interessant-se l’ajuntament per la seva reparació.

Ref. 64.

– 1890 . Obres d’arranjament del camí a Santa Caterina

Ref. 63.

– 1893 . L’ajuntament cessa l’ermità D. Juan Matas Ribas i nomena per al càrrec a D. Juan Bastons Roquer.

Ref. 63.

– 1893 . L’edifici es troba en estat gairebé ruïnós i un fill de Torroella que havia fet fortuna a Cuba, Pere Coll i Rigau, oferí a la corporació municipal ajuda econòmica per salvar l’ermita del perill d’enrunament, com consta en una inscripció situada al damunt de la portalada d’accés a la capella.

Ref. 12

– 1893 . S’encarrega a Pere Creixell, mestre d’obres de Torroella, la consolidació de les teulades, de l’acabament del campanar, del ràfec i dels elements de la façana, probablement amb el conjunt de canals i filtres per a la recollida d’aigua de pluja fins a la cisterna.

Ref. 12

– 1893 . Es publica a la “Revista de Gerona” 17. “La ermita de Santa Catalina de Torroella de Montgrí” de l’Andreu Sàbat, que és el llibre “Llibre de la Verge Maria y Martir Santa Caterina Alexandrina, y de Santa Casa en la Montanya de Montgrí, y en la Vall de aquella dit Font Aribosa construhída”. Es publica només el llibre primer, i d’aquest els capítols quart al dotzè, que diuen són els capítols “dignos de ser conocidos por los datos que proporciona”. Els tres primers capítols s’ocupen de la vida de la Santa, i el llibre segon, de 23 capítols, està dedicat als miracles i altres fets reputats per la Santa venerada a la capella de Torroella de Montgrí. Es publica en tres facsimils, un cada mes.

SEGLE XX

– 1904- 1905 . Es publica per entregues a la revista “Joventut” la novel·la “Solitud” escrita per Caterina Albert i Paradís, més coneguda com a Víctor Català, considerada una de les millors i més conegudes novel·les de la literatura catalana del segle XX i on es descriu de forma admirable la festivitat i l’entorn de l’ermita de Santa Caterina.

– 1913 . El 22 de gener es nomenat ermità Pedro Roca Deusedes a causa d’una malaltia de la mare de l’ermità actual. Ref. 64.

– 1914 . El 6 de febrer hi ha una primera temptativa de la compra del retaule de la “Mare de Déu de la Llet”. Hi ha una oferta de D. Santiago Masó Torrents de Barcelona en nom d’un col·leccionista.

Ref. 63 i 64.

– 1915 . L’11 de febrer es dona permís a Don Pere Coll Rigau a efectuar unes obres de reparació a l’ermita i acabades les obres de reforma de l’ermita es col·loca una placa commemorativa en honor seu a la sala principal de l’ermita.

Ref. 64.

– 1915 . A la revista “Emporion” ens descriu la festa “El dia 25 del prop-passat, festivitat de la Santa, tingué lloc la celebració del típic aplec en la hermita, cantant-se un solemne ofici en el que hi prengueren part “Els Montgrins”, tocant-se després sardanes. El dia veritablement magnífic, va fer que la concorrencia que hi assistí fos nombrosíssima, veient-se apar de Torroella, colles de La Escala, Estartit, Ullà, Bellcaire, etz. A la nit se celebrà al Teatre Coll, l’acostumat ball que resultà molt lluit. El ram fou regalat a la senyoreta Lloveras de Palafrugell pel nostre consoci Benvingut solés.”

Ref. Revista “Emporion” núm. 23, de 8-12-1915

– 1916 . Segons consta a la revista “El Norte: diario católio-monárquico” Año VII Número 1999, de 30 de juliol de 1916, diu “Ha mort a l’hermita de Santa Caterina, la noia Magdalena Ferrer i Miàs, de 23 anys, filla dels hermitans que’s cuiden de dit santuari.”

– 1917. La nit de Sta. Caterina de l’any 1917, entre les Medes i la frontera francesa, el mar s’engolí una trentena de barques que anaven en direcció a Portvendres, quan de sobte es girà una tramuntanada molt forta amb més de 250 persones a bord. Va ser recordada pels pescadors de l’Estartit com, una fita de malastrugança, la qual durà molts anys, i fou coneguda com la “Gropada de Santa Caterina”.

Ref. 6.

– 1918 . Aquest any, per falta d’un, es celebrà la festa de Sta. Caterina per tres vegades i dies seguits. El diumenge perquè fou disposat pels administradors per la por que el mercat prengués assistència a l’aplec. El dilluns perquè era el dia de la santa, i el dimarts perquè així ho va voler un simpàtic carboner devot de la santa. “En els anals de l’Ermita caldrà consignar-hi aquest fet que no hi tindrà parió segurament”.

Ref. Revista Emporion, núm. 94, de 8-12-1918.

– 1919 . És l’època de la primera guerra mundial, i un dia va aparèixer a la sala de l’ermita “el retrat del Kaiser dibuixat com a nou apòstol al costat de la Cena, d’aquella gran Cena pintada per aquell ermità aficionat a les belles arts, que’s digué Pomaria.” Acabada la guerra van esborrar el retrat i afegiren un comentari: ”Veus com que els germanòfils han perdut la guerra, ha desaparescut el retrat del seu apóstol; es clar com que amb ell eren tretze, ha mort el més jove.”

Ref. “Revista Emporion, núm. 117, de 30-10-1919.

– 1921. El 18 de maig, es fa una proposició per portar el quadre de la Mare de Deu de la Llet a l’Ajuntament, “debido a la humedad y poca ventilación de la iglesia en que esta colocado, se deteriora cada dia, por cuyo motivo, ante el valor artístico que se supone a dicha obra, por su antigüedad y mérito, (…) se coloque tal obra al salón de sesiones de esta Corporación”.

Ref. 64.

– 1922. En sessió del 30 d’abril el Sr. Sarasa pregunta a la presidència de l’ajuntament sobre la suposada venda del quadre de la Mare de Deu de la Llet a un antiquari que fa poc a visitat la vila. L’alcalde contesta que donat el valor artístic del quadre, convida a que es porti el quadre a la Casa Consistorial tal com s’havia acordat, i que el seu vot sempre serà contrari a la venda. Ref. 64.

– 1924 . El 18 de novembre, l ‘administrador Eduar Viñas fa una queixa denuncia per “el abuso que cometen algunos visitantes en dicha ermita, escribiendo y dibujando en sus paredes, lo cual es contrario a la buena educación…”. Es publica un “BANDO” on es prohibeix dibuixar a les parets de l’ermita.

Ref. 64.

– 1925 . El 16 de novembre, referent a l’obra de la Mare de Deu de la Llet, es diu que la citada obra s’està deteriorant considerablement degut a la humitat i poca ventilació, es sol·licita l’enagenació del citat quadre “previos los tramites legales” i a condició que els diners recaptats siguin destinats a la reparació l’ermita. Hi ha l’oferta de Don Juan Cuyas de Barcelona que l’adquirirà pel preu de 4.500 pessetes, entregant a més una reproducció sense despeses al mateix lloc que l’autèntic. El ple de l’ajuntament en les seves dos terceres parts, per unanimitat, concedeix als administradors l’autorització per a la seva venda i procurin tenir el major preu possible i que l’import vagi destinat a reparacions de l’ermita.

Ref. 64.

– 1925 . En sessió de 4 de desembre els administradors de l’ ermita de Sta. Caterina, amb l’acord de l’Ajuntament de Torroella, portaren a terme la venda del quadre propietat de l’ermita amb la representació de la “Mare de Deu de la llet”, atribuït a Llorenç Saragossa, per la quantitat de 5.750 ptes. El motiu es que s’estava deteriorant a causa de la humitat i l’escassa ventilació de l’ermita i per finançar unes obres d’arranjament s l’ermita. Es presenten dos licitadors per a la subhasta, Don Carlos Suñer Vidal i el representant de Don Juan Cuyas. Es a ven a Don Juan Cuyas, veí de Barcelona.

Ref. 15 i 64.

Fins fa pocs anys era exposat a la Fundació Godia de Barcelona.

– 1927. 9 de novembre. Consta que la venda del quadre es va fer a Don Carlos Junyer Vidal, per 5750 pessetes més la tercera part per a una reproducció. Dita quantitat s’ha d’invertir en obres molt precises per la conservació de l’ermita.

Ref. 64 i 15.

– 1928. Segons l’article al llibre de la Festa major de Torroella de l’any 1928, “L’ermita de Santa Caterina, joiell del Montgrí” de l’Eduard Viñas, ens diu “Els administradors no compten amb cap ingrés, i com que avui ningú fa cap donatiu, hagué de ser venut un retaule representant la Verge de la llet, per efectuar unes obres necessàries, que hom fa actualment. En son lloc ha sigut posada una reproducció, per cert molt ben treta.”

En el mateix article ens parla de l’ermità “que viu del conreu de les terres, de la recapta per la vila i de les propines dels que durant l’any visiten l’ermita.” Ref. 1.

– 1928. Es descriu la capella de la següent manera: “L’Esglèsia es compòn de tres naus amb tres altars per banda, dedicats a Nostra Senyora dels Dolors, al Sant Crist, a Sant Baldiri, als Sants Cosme i Damià, a la Verge de la llet i un amb una imatge moderna de Santa Caterina. L’altar major on es venera la primitiva imatge de pedra de la Santa, és molt notable, i hom pot admirar-hi els magnifics retaules amb passatges de la vida de la Màrtir. En aquest altar i tallat amb fusta hi ha la cara d’un home i una dona, que suposem seran els retrats dels que els regalaren. De presentalles n’hi ha moltes, i una valuosa col·lecció d’exvots alguns d’ells molt ben fets i, amb tot i ésser tan vells, molt conservats de color. N’hi ha que recorden la pintura que es fa avui i, moltes vegades contemplant los, hem pensat que els pintors futuristes no fan res de nou.”

Ref. 1.

– 1928. El 3 de juliol, s’adjudiquen les obres de reparació de l’ermita a Don Conrado Lloveras Plana, per ser la més avantatjosa, per import de 4490 pessetes. Ref. 64 i 15.

– 1929 . El 3 de desembre deixa la tasca d’ermità Narcís Bellapart Gonzàlez a petició pròpia per poder cuidar la seva mare malalta. El mateix dia es nomena ermità a Genís Sureda Vilanova. Ref. 64 i 15.

– 1933 . Consta com a noticia a la revista “Emporion” que aquest any per compte dels administradors de l’ermita s’hi han efectuat importants millores, consistents en l’endegament de totes les teulades, repintat de les façanes i altres obres necessàries.

Ref. Revista “Emporion” núm. 232, de 23-7-1933.

– 1934. El 26 de setembre es rep un donatiu de la Sra. Eugenia Llach, vídua de Pere Coll Rigau que ha deixat en el seu testament la quantitat de 1.000 ptes. per fer obres a l’ermita.

Ref. 64 i LFMTDM 1985 article de Pere Castells.

– 1935 . Ofrena a Santa Caterina de Josep Vidal i Serra (resident a València), novembre de l’any 1935, “d’una artística majòlica valenciana” que es posa a la capella de la cova.

Ref. Revista “Emporion” núm. 263, del 9 de desembre de 1934.

– 1935. 16 d’octubre, es demana l’arranjament de la carretera de Santa Caterina, i l’ajuntament hi ofereix el seu peó perquè ajudi.

Ref. 64.

– 1936 . Guerra civil, uns milicians arriben a Sta. Caterina per cremar-ho tot, però l’ermità els va plantar cara i els digué “que ell era republicà i que allò era casa seva i que si ho volien fer l’haurien de matar, i que tot cas ja ho cremaria ell”. Va cremar exvots i altres coses sense especificar. El més bo ho va amagar als coberts fora l’ermita. L’ermità Genís Sureda va fer tallar els xiprers de la plaça “per així poder veure si venia gent pel collet de la Creu.” “Cada dilluns baixava amb el matxo, pel collet, i anava a ca l’Almar a buscar les provisions.”

Ref. 21 i 17.

– 1936-1938 . Durant aquest període s’amagaren a l’ermita tres persones.

Ref. 21 i 17.

– 1939 . El 13 de novembre els administradors comuniquen a l’ajuntament que han designat com a nou ermità a Lluis Roca Girona. Hi va viure fins a l’any 1962.

Ref. 21.

– 1939 . El 13 de novembre. Els ex-combatents de la guerra ofereixen una imatge de Santa Caterina d’alabastre en testimoniatge al seu agraïment, obra de l’escultor Rafael Solanich.

Ref. 18 i 64.

– 1945 . L’ajuntament acorda concedir una subvenció de 500 ptes. a la Comissió encarregada de la compra d’una nova campana per a Santa Caterina, amb càrrec al capítol d’imprevistos.

Ref. 15 i 64.

– 1947 . Mossèn Francesc Viver escriu uns nous goigs, “Goigs en lloança a la Verge i Màrtir Santa Caterina” i musicats pel mestre Salvador Dabau i Caussa, i ornats per Joan Pericot i Garcia. Es canten per primer cop el dia de Santa Caterina d’aquest any. La narració inclou per primera vegada l’esposori de Santa Caterina amb Jesús. Les altres estrofes tracten l’episodi del combat dialèctic amb els savis i els diferents martiris que va patir. I les dues últimes tornen a exposar el vincle màgic entre el Montgrí i el Sinaí.

Ref. 37.

– 1950. 23 de gener. S’arregla la carretera que va del Forn de la Cals fins al lloc anomenat La Pedrera. Es deixa cuneta i en alguns llocs més amplitud.

Ref. 64.

– 1955 . Es publica “L’auca de l’ermita empordanesa de Santa Catarina a la muntanya del Montgrí”, escrita i dibuixada per Joan Pericot Garcia i estampada per primera vegada per l’estamper Bas d’Igualada en motiu de la diada de l’any 1955.

– 1950-60 . Durant unes obres realitzades en aquest període es varen llençar fora de la capella juntament amb altres runes i enderrocs una resta de rajoles, tres d’aquestes s’aprofitaren per col·locar-les a l’aigüera de la cuina entre altres rajoles sobrants de color verd i blanc, són les úniques que queden amb les figures blaves i fons blanc.

Ref. 32.

– 1958. Inauguració de La Creu al coll de Santa Caterina., amb mossèn Garrido.

Foto Josefina Grassot Radresa

– 1959 . L’ 1 de maig es celebra l’aplec de la Santa Creu o de primavera amb una gran afluència de públic. No ha tingut continuïtat. El dia 3 de maig es celebrava a la Parròquia els 350 anys de la consagració de l’església de Sant Genís.

Ref. 63 i llibre festa major Torroella 1959.

– 1959 . El dia 25 de la festivitat de la santa no es va poder celebrar l’aplec pel mal temps, igual que en dies anteriors. “El coloso del Montgrí este año se ha visto huérfano del maravilloso espectáculo que, en tal dia, ofrecen los multiples caminos zigzagueantes, con la presencia multicolor de los romeros en su caminar ascendente, en filas interminables.”

Ref. Llibre festa major Torroella, 1959. El paso del tiempo.

– 1962 . Incendi al Montgrí. El 14 d’agost es produí un incendi que cremà una superfície d’unes 489 hectàrees, i la pèrdua d’uns 620 mil pins, 512 oliveres, un paller, una quadra, 90 gallines i matorral petit, propietat en la majoria del Patrimonio Forestal del Estado. Sembla ser que l’incendi es produí quan l’ermità de Sta. Caterina cremava uns rostolls de l’hort.

Ref. Diari “Los Sitios” de Girona 15 i 16 agost 1962.

– 1964 . Es fa càrrec de la funció d’ermità Tomàs Cejudo González amb la seva dona Carmen Martín Rodríguez, i romangueren fins els anys 70 juntament amb la seva filla Carmen i el seu gendre Manolo, que aquest en tingueren cura fins l’any 2005 en que es jubilà. Van tenir oberta l’ermita els diumenges.

Ref. 21.

– 1965 . Amb motiu de d’una Exposició de l’Obra dels Museus de Catalunya, dirigida pel professor Ainaud de Lasarte al Palau de la Virreina, fou exposada una de les rajoles de Sta. Caterina, catalogada amb el núm. 160 i datada pels volts dels anys 1400.

Ref. 32.

– 1975 . A partir d’aquest any es decideix de celebrar la festa de Santa Caterina, que fins ara s’havia celebrat sempre el mateix 25 de novembre, es traspassi al diumenge anterior.

Foto Fons Jan Baca, CDMM.

– 1976. Ofrena de la Flama de la sardana a Santa Caterina. Ref. Los Sitios de Gerona, 28 de març.

– 1976 . Incendi al Montgrí, es cremen uns 75.000 pins.

Ref. Revista “Presència”, 31/7/1976, pàg. 17. Arxiu Municipal de Girona.

– 1977 . 29 de maig, diada mariana a l’ermita, amb una cercavila pels carrers de la vila, amb una missa amb ofrena de flors silvestres a les 12 a l’ermita i sardanes matí i tarda. A la tarda menjada de crema catalana per tothom. A les 5 de la tarda mes de Maria i besamà.

Ref. 63

– 1979. Es compra a Ma. Dolors Casellas la pedra per a l’altar per oficiar missa de cara al poble. Procedent d’un balcó.

Ref. 63.

El 22 d’agost d’aquest any també es celebra un Festival Pro Ermita de Santa Caterina a la plaça de la vila a les 10 de la nit amb l’actuació dels Cantaires del Montgrí i el grup de Contrapassaires torroellencs.

Ref. 63.

– 1979 . El 15 de setembre exactament a les 8.25 de la nit s’encén una bombeta de 100w a la cuina. Funciona amb un grup electrogen.

– 1980 . Un grup de voluntaris formen un grup de treball que aprofitant les festes del cap de setmana, s’han dedicat a netejar soterranis, posar llum amb petit alternadors que subministra una potencia de 1500 w., suficient per donar llum a cada sala i a l’ermita (una bombeta) conservant així el seu caràcter d’austeritat. S’han reforçat parets exteriors, construir una fosa sèptica, portes i finestres, i renovació de part de l’enfustat de la sala que més ho necessitava. Amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament va arreglar-se la façana nord i la tortugada, re molinar la façana de llevant, arreglar els dipòsits d’aigua sobre la cuina i es canviaren algunes portes.

Ref. Punt Diari 23-11-1980 i Llibre festa major 1980

– 1980. Presentació a càrrec de Joan Radresa en una de les sales del Museu del Montgrí de la segona edició de l’auca de l’ermita de Joan Pericot. La primera edició de 1955 estava esgotada. Aquesta nova edició es va imprimir amb les mateixes planxes que van servir a la primera.

Ref. 63 i llibre festa major TdM 1980.

– 1981. El 24 de maig es celebra la 1ª Fira Cultural de L’Empordà, promoguda pel Centre d’Estudis del Baix Empordà “Pere Cinquè”. Una forma de fira per apropar-se a l’arrel popular. Hi hagué una multitudinària trobada a l’ermita de Santa Caterina per parlar de diferents qüestions com Sanitat, Ensenyament, Cultura, Joventut, Patrimoni, Pagesia, Territori, Urbanisme, etc.

Ref. Punt Diari, 23 i 26-5-1981 i “El pas del temps” del llibre festa major de Torroella 1981.

– 1988. Es procedeix a l’arranjament de les teulades a càrrec de Carles Negre i la seva gent.

Ref. 63.

– 1995 . El 12 de novembre es fa una trobada a l’ermita en memòria dels excursionistes morts a la muntanya a Catalunya. Aquesta celebració en record dels excursionistes morts s’havia fet a diferents indrets muntanyencs de les comarques gironines.

Ref. “Quaranta anys d’una memòria”, Jordi Dalmau. Revista de Girona, núm. 182, maig-juny 1997.

– 1997. 30 de juliol. L’Ajuntament per unanimitat decideix atorgar la Medalla del Montgrí als Pabordes (Administradors) com a col·lectiu de persones que treballen en la recuperació de l’ermita i la seva adequació, amb importants serveis, (lavabos, aigua,…), com a lloc d’esbarjo.

Ref. 63. i LFMTDM 1998.

– 1998. 3 de maig. S’inauguren una placa amb el bust de Caterina Albert (Víctor Català) i una làpida amb un fragment de la novel·la “Solitud” que s’instal·len al pati de la cisterna de l’ermita. Es fa una ruta Víctor Català per l’ermita, un dinar popular i una audició de sardanes. Acte organitzat pels ajuntaments de Torroella i L’Escala.

Ref. 63.

– 1999-2003 . Es porta a terme la restauració del retaule, dels quadres i de les pintures que hi ha a la capella de Santa Caterina.

El resultat aconseguit per expertes restauradores, dirigides per Mònica Marull i Anna de Puig del Servei de Restauracions de Béns Mobles de la Generalitat ha estat immillorable. Han fet desaparèixer les crostes del fum i la polseguera acumulats sobre tot el cos al llarg de tres-cents anys. La restauració dels dos quadres que omplen les parets laterals del presbiteri l’han dut a terme restauradores dels Serveis de restauració de Girona i de Sant Cugat sota la direcció de Pere Rovira.

– 2001 . El 3 de novembre es col·loca als corrals restaurats de l’ermita l’any 1999 la ceràmica amb dibuix original de l’artista local Joan Fuster i realitzada la part de ceràmica per Joan Torras Arjona de Sant pol de La Bisbal d’Empordà.

Ref. 63.

– 2004 . El 26 de setembre es crema el Montgrí. El foc afecta les muntanyes d’Ullà, Mont Pla i la Vall de Santa Caterina. L’entorn de l’ermita en un radi de 500 metres se salva. A un quart de tres de la tarda del dia 26, sembla que a causa d’un problema en un transformador de la Bolleria, va començar un incendi que es va desplaçar amb celeritat direcció́ a la Muntanya d’Ullà, el Montgrí i Mont Pla. Va fer destrosses importants en una granja d’Ullà i es va apropar, notablement, tant a les cases d’aquest municipi, com a Torroella. Gràcies a la gran feina dels bombers, a una pèrdua de força del vent, a una baixada de la temperatura i a un lleuger augment de la humitat, durant la nit del dia 26 al 27 -quan les flames encara eren visibles des de Torroella-, com a mínim l’avançada del foc es va aturar molt fins a aconseguir, durant les hores següents, controlar l’incendi. Es varen cremar unes 700 hectàrees.

– 2005. El 7 d’agost Manolo Martín que feia d’ermità des dels anys 1960 es jubila. Per acord de l’ajuntament amb els Administradors, aquests tindran cura de la tasca que feia l’ermità. Obrir l’ermita els caps de setmana i dies festius, i altres feines del càrrec.

Ref. 64.

1. L’ermita de Santa Caterina, joiell del Montgrí. Eduard Viñas. Lfmtdm 1928    

2. Les parets en el paisatge. Santa Caterina. Joan Pericot. Lfmtdm 1960

3. L’ermita de Santa Caterina. Notes Històriques. Pere Castells. Lfmtdm 1971

4. Festa de Santa Caterina Àngel Quintana i Morraja. Lfmatdm

5. La capella de Santa Caterina. De la capella i els altars. Josep Vert. Lfmtdm 1976

6. Drames al mar. La gropada de Santa Caterina. Marcel•lí Audivert. Lfmtdm 1977

7. Els retaules de la capella de Santa Caterina. Josep Vert i Planas. Lfmtdm 1988

8. Apunts d’història local. El traspàs de Santa Caterina als frares agustins i els conflictes entre la universitat i la parròquia de Torroella a començaments del segle XVIII. Josep Vert i Planas. Lfmtdm 1988

9. 600 anys de Santa Caterina. Lfmtdm 1992

10. De com Torroella va iniciar-se en el culte a Santa Caterina. Josep Vert i Planas. Lfmtdm 1995

11. Andreu Sàbat. El notari devot de Santa Caterina. Àngela Batlle del Molino. Lfmtdm 1997

12. La Capella de Santa Caterina i l’obra pictòrica del seu sostre. Josep Vert i Planas. Lfmtdm 1997

13. Comentaris sobre les actes de l’Ajuntament referents a Santa Caterina. Xavier mundet i Tarrés. Lfmtdm 2001

14. Els quadres de Santa Caterina. Josep Vert i Planas. Lfmtdm 2001

15. Comentaris sobre les actes de l’ajuntament referents a Santa Caterina. Xavier Mundet i Tarrés. Lfmtdm 2002

16. 100 anys de la novel•la “Solitud”. La Comissió del Llibre de la Festa Major. Lfmtdm 2005

17. Entrevista a Miquel Cruset i Ros. Xavier Mundet i Tarrés. Lfmtdm 2005

18. La cova de Santa Caterina. Xavier Mundet i Tarrés. Lfmtdm 2008

19. L’activitat retaulística en temps del barroc a la vila de Torroella de Montgrí. El retaule de Santa Caterina: Joan Torras. Josep M. Compte Casademont. Lfmtdm 2012

20. La llegenda de les tres capelles de Santa Caterina. Francesc Batlle i Lloret. Lfmtdm 2014

21. Els ermitans de Santa Caterina. Xavier Mundet i Tarrés. Lfmtdm 2016 Articles varis sobre Santa Caterina

22- Fernando de Sagòbia. Pintor barroc, pare i avi de mont-rasencs. Montserrat Pujol i Salabert. Revista Torre Ferrera, núm 7.

23-  Retaule de la Pietat. Wikipèdia

24- Mare Deu de la LLet.

25- Torroella 1714. Imatge i tragedia del barroc català- Josep M. Compte. Exposició Ajuntament Torroella de Montgrí.

26- Art i artistes a Santa Caterina. Fundació Mascort

27- Jaume Cabrera. Pintor català entre l’italiaisme i el gòtic internacional. 2010-11 Universitat de Barcelona

28- Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terçdel segle XVIII. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves Feixes i Fernando de Segovia. Francesc Miralpeix Vilamala. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2009, vol. 50.

29- Joan Torras i els retaulers i dauradors actius al bisbat de Girona durant la primera meitat del segle XVIII. Teresa AVellí i Casademont. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2009, vol. 50.

30-Aplec de Santa Caterina. Retorn anual als orígens mítics. Manel Carrera I Escuder. Festes.org.

31. Textes varis per treballar Santa Caterina

32. Les rajoles de Sta. Caterina a la vall petita del massís del Montgrí. Josep Vert i Planas. Revista de Girona. 1987

33. Santa Caterina, historia i arquitectura. Teresa Avellí, Joan Baca, Jaume Bassa i Francesc Miralpeix. Fundació Mascort.

34. Quan la música marca el temps. La festa de Santa Caterina. Anaís Falcó Ibànez. Revista Prodiemus, 2012.

35. Cronologia Capella ermita Sta. Caterina. Josep Ma. Compte

36. Goigs a Sta. Caterina. Recull varis autors.

37. Goigs a la Verge Maria de Santa Caterina. De “Els himnes nacionals. Una primera introducció”, Joaquim Rabasseda i Matas. Documents univeersitaris 2012.

38. Goigs. Del Montgrí al Sinaí. Joaquim Rabasseda i Matas. Documents universitaris 2012.

39. L’ermita de Santa Caterina. Quaderns de la Diputació de Girona.

40. Les ermites del Montgrí. Joan Badia i Homs. Papers del Montgrí. Núm. 7. 1988.

41. Dites i frases fetes de Santa Caterina.

42. El pou de Santa Caterina i en Manelet. Recull varis autors.

43. El “manelet” i el pou de Santa Caterina. http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=3906

44. L’ermita de Santa Caterina, “joiell del Montgrí”. Revista del Baix Empordà. Pau Roig.

45. Articles publicats a la revista ULLADA.

46. Revista Emporion. Sta. Cateria d’ Andreu Sàbat.

47. Santa Caterina, al cor. Vicenç Pagés Jordà. Revista de Girona, núm. 220, set-oct 2003.

48. Calendari de festes de l’aigua. Manel Carreres i Escudé.

49. Torroella Vila Vella. I allà al fons, la pau ens crida. Jaume Bassa i Jan Baca. Fundació Mascort.

50. La montgrinologia. Vicenç Pagés Jordà.

51. El montgrí, paisatge real i imaginat de Solitud. Josep Torroella Prats. Revista Girona. Núm. 230, maig-juny 2005.

52. Solitud de Víctor Català. Harmonia entre paraules i llocs. Vicenç Pagés Jordà. Revista Girona.262. Set-oct 2010.

53. L’ermita de la novel•la “Solitud”. Emili Casademont i Comas. Articulista Diari de Girona. Publicat al llibre de la Festa Major de L’Escala, agost 2012.

54. Els paisatges de Caterina Albert i Paradís. Lurdes Boix i Jordi Boix. Ajuntament de L’Escala. 2005. Anna Serra Salvi, Universitat de Girona, secció de Geografia. Ressenyes, Ed. Graó, 2004.

55. Caterina Albert. El mar i la ciutat. Vicenç Pagès Jordà, Núvol, 31.10.2015.

56. El Montgrí de Solitud. Toni Sala. Diari El Punt. 15-04-2005

57.Qui era Santa Caterina?

58. Breus consideracions sobre l’antic poblat i l’església de Santa Maria de Palau. Joan Badia, llibre Festa Major Torroella 1975

59. Un projecte d’estudi del patrimoni cultural del massís del Montgrí: l’activitsat tradicional de la muntanya (del segle XVII al XX). Antoni Roviras Padrós, Joan Marga11 i Sastre, Candi Mundet i Ferrer. Angel Planas i Sabater

60.Arxiu Diocesà, on line. Alguns ermitans. www.arxiudg.org/ca/arxiu/llistat/santacaterina/torroellam

61. Història de Santa Caterina. Andreu Sàbat. Segons transcripció de Xavier Mundet.

62. Jaume cabrera, pintor català entre l’italicisme i el gotic int. Treball final de màster de Marta Piñol lloret, curs 2010-11

63. Fitxes de Santa Caterina tretes del llibre d’Actes de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, per Xavier Mundet.

64. Arxiu Municipals de Torroella de Montgrí. Documents de Xavier Mundet.

65. Revista de Gerona. Any 1893. “La ermita de Santa Catalina de Torroella de Montgrí.” Mesos juliol, agost i setembre, pàgs. 236-244, 262-271, 294-301.

Fotos: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí (Montserrat Janoher, Sofia Borrego, Quim Sànchez, Santi Rovira, Vicenç Rovira, Joaquim Puig, Josep Masó), Centre Documentació del Museu de la Mediterrània, procedents d’arxius d’internet (todocoleccion.org, crdi Girona, europeana.eu, la Torroella d’abans ), llibres festa major de Torroella, arxius de l’ermita,…

Foto portada : Joaquim Puig.