Flora medicinal

FLORA MEDICINAL DEL MASSÍS DEL MONTGRÍ I DE LA PLANA DEL BAIX TER

Es consideren plantes medicinals totes aquelles que s’apliquen com a remeis per alleugerir o curar les malalties de l’home i dels animals. Aquestes plantes són la base de la farmacologia moderna.

Les propietats de cadascuna de les plantes es deuen a substàncies químiques anomenades principis actius que es troben distribuïdes, segons cada espècie, en diferents parts de la planta: arrels, fulles, tronc, flors…

La producció de més o menys principi actiu per la planta i, per tant, la seva eficàcia està condicionada pels tipus de sòls, la il·luminació, la temperatura i l’altitud.


Per extreure el principi actiu de la planta, cal utilitzar diferents mètodes: ebullició, maceració, destil·lació, lixiviació, digestió… i segons cada cas s’apliquen en forma d’infusions, gargarismes, licors, tintures, liniments, xarops, ungüents, colutoris, pocions, vins, olis…

Quan anem a collir una planta medicinal, cal que tinguem en compte:
1 – La part de la planta on es troba el principi actiu (arrel, tronc, fulla, flor, etc.)
2 – L’estació de l’any més adequada.
3 – Les condicions en què s’ha de conservar.

 
AMBIENT ESPÈCIES MÉS FREQÜENTS
 

El massís i la garriga
Farigola       (Thymus vulgaris)
Romaní        (Rosmarinus officinalis)
Ruda           (Ruta graveolens)
Espígol        (Lauandula officinalis)                                                                                                                                Fonoll           (Foeniculum vulgare)
Ficha           Romaní
Ruderal
Borratja         (Borago officinalis)
Morer             (Morus nigra)
Romeguera    (Rubus fruticosus)
Camamilla    (Matricaria chamomilla)
Rosella       (Papaver rhoeas)
Cardó           (Dipsacus fullonum)
Corretjola    (Convolvulus arvensis)
Fonoll         (Foeniculum vulgare)
Malva          (Malva sylvestris) 
Ficha
               Borratja               
Aiguamoll
Estramoni       (Datura stramonium)
Lliri de mar     (Pancratium maritimun)
Malví          (Athaea officinalis)
Cardó        (Dipsacus fullonum)
Lliri de Mar
Ficha
Cardó comú
Bosc de ribera
Arç blanc    (Crataegus monogyna)
Lliri           (Iris sp)
Nenúfar    (Nymphaea alba)
Boix       (Buxus sempervirens)
Vidalba    (Clematis vitalba)
Saüc         (Sambucus nigra)
Arç  blanc
Ficha
Boix comú
 

 

Conreu

Llorer        (Laurus nobilis)

All              (Allium sativum)

Pomera       (Pyrus malus)

 Ceba          (Allium cepa)

Vinya            (Vitis vinifera)

Noguera       (Juglans regia)

Gira-sol        (Helianthus annuus)

Menta            (Mentha piperita)                                                                                                                                                                                                                                                          

http://s3.amazonaws.com/flora_photos/pictures/31044/ampliada.JPG?1286300911
     Llorer

En català està enllaçat a la www.floracatalana.net i en llatí a la viquipèdia, per si en voleu saber una mica més de cada planta.
Fotos de floracatalana.net

SAÜC
Sambucus nigra. Família: Caprifoliàcies.
Recol·lecció
Les flors es cullen durant la primavera i l’estiu i s’han d’assecar a l’ombra en un lloc ventilat.
Les fulles noves de l’any es cullen durant els mesos de maig i juny. La medul·la del tronc s’ha d’extreure a la tardor. Els fruits es cullen a finals d’estiu i a la tardor.
Composició
Les fulles i les flors contenen compostos flavonoides, glucòsids i olis essencials.
Ús
Antireumàtic       CompresesFicha
Antisèptic           Infusió de les flors i de les fulles
Contra la faringitis     Gargarismes
Depuratiu         Cocció del fruit
Purgant             Infusió de la medul·la
Sudorífic            Infusió de les flors i de les fulles
 
FARIGOLA
Thymus vulgaris. Família: Labiades
Recol·lecció
Es cullen les summitats florides durant els mesos de juny, juliol i agost, en dies assolellats i secs. S’assequen a l’ombra, en un lloc ventilat.
Composició
El principi actiu més important de la farigola és l’oli essencial anomenat timol. També té quantitats més petites de borneol, linalool, tanins, flavones, etc.
Ús
Antiespasmòdic     InfusióFicha
Antilhelmíntic      Lavatives
Antisèptic            Compreses
Antitussígen      Infusió, Inhalació
Digestiu             Infusió
Tonificant           Banys
 
MALVA
Malva silvestris. Família: Malvàcies   Ficha
Recol·lecció
Es cullen les fulles i les flors durant l’estiu, en dies assolellats i secs.
Composició
Totes les parts de la planta contenen mucilags i tanins. Les flors contenen a més el colorant malvina.
Ús
Antitussígen       Tisana
Contra els èczemes      Compreses
Contra la laringitis         Gargarismes
Digestiu                 Infusió
Emolient               Cataplasmes
Laxant                  Infusió
LLOR
Laurus nobilis. Família: Lauràcies
Recol·leccióhttp://s3.amazonaws.com/flora_photos/pictures/28154/ampliada.JPG?1286292057
Les fulles i els fruits es cullen a l’estiu.
Composició
Conté olis essencials, com cineol i pirens, i àcids aromàtics.
Ús
Antireumàtic      Cataplasmes
Emmenagog     Infusió o cocció de les fulles
Tònic estomacal i     Infusió o cocció de
Carminatiu                  les fulles
Com a condiment     Cocció de les fulles.
ESTRAMONI
Datura stramonium. Família: Solanàcies
Recol·lecció

 

Es desaconsella totalment la recol·lecció de l’estramoni —conegut també com a herba talpera, herba de l’asma,…— ja que la seva utilització pot comportar problemes greus.

Antigament, es collien les fulles durant la floració, a primera hora del dia perquè contenen mes alcaloides, i s’assecaven a l’ombra. Les llavors es collien al començament de la tardor.

http://s3.amazonaws.com/flora_photos/pictures/58706/ampliada.JPG?1286204707

Composició
Els seus principis actius més importants són els alcaloides, i en particular la hiosciamina.
Ús
A conseqüència de la seva gran toxicitat es desaconsella totalment la seva utilització.
 

Tret de “PAPERS DEL MONTGRÍ, NÚM. 6. Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter”
Any 1986. Servei de publicacions del Museu del Montgrí i Baix Ter, Centre d’Estudis-Arxiu.