L’any 1655, els administrador, que en aquell moment són Francesc Metge, notari, Francesc Quintana, mercader, i Andreu Sàbat notari, es dirigeixen a la Universitat de Torroella, demanant poder cobrar els censos pendents per fer obres a l’ermita, “ço es lo quarto sobre la iglesia i un cargol per pujar a dit quarto”. Les obres consistiren en la construcció de la part superior de l’ermita. Un tal Suriano, mestre de cases de Girona, cobra 11 lliures per la traça de les obres.
A la part de dalt de l’ermita entrant per el pati de darrera, hi trobem una gran sala, en la que hi ha uns bancs antics per seure, i a les parets, una exposició de fotografies antigues donades en la seva majoria per la gent, i que fan referència a aplecs antics.
A la dreta de l’entrada hi trobem la cuina, que és una peça espaiosa, que disposa de una llar de foc, i al costat d’un forn de coure pa, així com un fogons de carbó dels que es feien servir abans. Hi ha una finestra que comunica amb el menjador. L’any 1705 Jaume Montanyach, mestre de cases, va cobrar 40 lliures per fer les xemeneies de las dues cuines (la de baix també) i fer la aigüera i mudar la finestra.
A continuació ve el menjador que és una sala ampla d’uns 50 m2 , amb dues obertures a l’exterior i a la sala principal, renovat l´any 2009, amb capacitat per unes 30 persones. Sobre una pedra, llueix una pintura de Santa Caterina, d’autor desconegut. Antigament només s’utilitzava per fer-hi els àpats per les autoritats la diada de Santa Caterina.
A continuació ve una habitació que serveix de magatzem i que està pendent d’una reforma. Acabarem per aquesta part de la sala amb una habitació, pendent de rehabilitar, i que serveix per a rebost.
A la part esquerra de la sala hi trobem uns serveis pel personal que treballa a l’ermita, i a continuació una habitació restaurada, en la que hi ha un armari empotrat, recobert de paper, que sembla ser que podria haver sigut un lloc per a resar.
A continuació i acabant la sala, queda una habitació restaurada, que actualment es fa servir com a despatx. Al final i al centre hi ha el balcó que dóna a la plaça de l’ermita, i a l’escala que puja de l’església al campanar. Referent al campanar cal indicar que l’originari era de cadireta i devia estar situat al centre de l’entrada de l’església. L’any 1723 en Bartomeu Canals i en Joseph Vernico, mestres de cases, van cobrar 350 lliures “per fer lo campanar, mudar lo tancat, fer paret nova i altres coses.”
Planta superior
La sala gran Bartomeu Cabotes
Com és habitual a les masies de la zona, el pis consta d’una gran sala diàfana, que es correspon a la nau central de l’església i, al seu voltant hi ha les diferents dependències de l’ermita, que són damunt les naus laterals. Entrant a mà dreta trobem la cuina amb la seva llar de foc, on podem trobar-hi unes rajoles molt antigues. A continuació trobem dos menjadors recentment restaurats, i al fons l’escala de cargol per la qual podem baixar a l’església o pujar al campanar. A l’altra banda hi ha diverses estances, totes renovades, que com la resta de la sala estan cobertes de fotografies dels diferents aplecs.
Dins una urna col·locada damunt una taula hi trobem en Manelet, una imatge articulada que recull les monedes que li ofereix la mainada, i que representa una de les principals tradicions de l’ermita.
Destaca també un plafó de ceràmica policroma del segle XVIII-XIX amb la imatge de Santa Caterina.
Cuina
Menjador
Despatx
Altres Sales
Planta baixa
Planta inferior
Campanar
Obres i manteniment
Exteriors
