Els rèptils són un grup ben adaptat a l’aridesa i els ambients calorosos, motiu pel qual trobem varies espècies al Massís del Montgrí. Entre les serps la més abundant és la serp blanca (Elaphe escalaris), cal dir que cap de les espècies de serp presents al Montgrí i voltants és verinosa i en tots els casos són completament inofensives. Les sargantanes són els rèptils observats amb més freqüència. D’aquestes en trobem bàsicament de dues classes, la sargantana de paret (Podarcis hispanica) que freqüenta les zones més pedregoses i esclarissades i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) més freqüent a les Dunes. Per altera banda, en les escletxes de parets de pedra seca i penyassegats és freqüent trobar-hi dragons comuns (Tarentola mauretanica) buscant refugi durant les hores de sol mentre esperen l’arribada de la nit.
Apareixen en el garric, aprofitant les condicions de forta insolació, alguns rèptils com el llangardaix comú (Lacerta lepida), la serp groga (Malpolon monspessulanus), que es troba en els marges i les llindes de bosc, i la serp blanca (Elaphe scalaris), de llocs mes pedregosos.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Malgrat que les condicions d’aridesa del Massís del Montgrí, amb punts d’aigua permanents pràcticament inexistents, encara s’hi poden trobar algunes poques espècies d’amfibis. La més ben adaptada i millor distribuïda és el gripau corredor (Bufo calmita). Mentre que la reineta meridional (Hyla meridionalis) la podem trobar, en canvi, en els sectors més humits de les Dunes.
 |
 |
Tret en part de “PAPERS DEL MONTGRÍ, NÚM. 6. Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter”
Any 1986. Servei de publicacions del Museu del Montgrí i Baix Ter, Centre d’Estudis-Arxiu.
Enllaços i fotos de https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada