El relleu singular d’aquest massís es caracteritza per ser un altiplà amb petites elevacions. Els cims més elevats es troben a la banda sud-oest i són el Montplà (311 m), el puig Anill de la muntanya d’Ullà ( 309 m) i el Montgrí ,amb el castell del S. XIII (308 m).

Des de lluny, la silueta d’aquestes tres muntanyes recorda la imatge d’un bisbe jacent, o altrament dit segons Mn Cinto Verdaguer, el bisbe mort, on la Muntanya del Montgrí representaria les mans plegades sobre el pit i el castell, el segell. El massís té una extensió de més de 2.300 ha, uns 8 quilòmetres de longitud i els seus contraforts arriben fins a l’Estartit, on sobresurten la Roca Maura i la Torre Borratxa, totes dues amb més de 220 metres d’alçada. A l’extrem est forma penya-segats verticals sobre el mar. Morfològicament es poden distingir dos sectors, l’oriental i l’occidental, separats per una gran depressió coberta de sorres provinents de la badia de Roses i transportades per la tramuntana; són les Dunes.

Repartits pel massís, son frequents les coves i els avencs; se’n coneixen una cinquantena , entre els quals destaquen el Cau dels Ossos, on es van trobar restes arqueològiques del neolític, l’avenc de l’Hostench, el sistema de la Carnisseria. El Montgrí conté abundants elements fets amb la tècnica coneguda amb el nom de pedra seca, construïts per a l’aprofitament agrícola, ramader i industrial de la muntanya. Es tracta d’elements molt diversos que inclouen des de murs de feixa, murs que tanquen terrenys – anomenats aixarts-, barraques, pous, cisternes i forns de calç; un patrimoni que és el testimoni d’una vinculació molt estreta amb la muntanya amb les poblacions de la comarca, que avui forma part del paisatge i que coneixem ja des de l’Edat Mitjana, si bé és a partir del segle XVII quan adquireix una rellevància especial.

Al massís hi abunden les plantes amb olis essencials aromàtics que han estat utilitzats des de temps remots com a plantes remeieres, la farigola, el romaní, …  És destacable per la seva singularitat un poblament relicte de margalló, així com la notable diversitat d’espècies d’orquídies. Aquest entorn ofereix un hàbitat idoni per a la cria de diverses espècies d’ocells rapinyaires de presència destacable com l’àliga cuabarrada, l’esparver cendrós, el duc, l’astor i el falcó pelegrí entre d’altres.

  • massis_1
  • massis_2