SEGLE XVIII
A principis de segle XVIII tenen lloc una sèrie d’obres de remodelació i ampliació: la capella, la torre del campanar i un espai de nova planta damunt la capella. Al segle XVIII l’ermita va assolir el seu moment més esplendorós i la muntanya s’omplí de romeus i capelletes que marcaven el seu recorregut a seguir.

– 1700 . Durant el muntatge del retaule barroc es va renovar el paviment de l’altar i foren substituïdes les rajoles per altres de color verd i blanc. Aquelles velles rajoles gòtiques allisades pels peus en el transcurs de més de dos-cents anys, foren abandonades en la seva majoria, sols algunes serviren de paviment a un altar lateral.

Ref. 32

– 1701 . El 3 d’abril convocada i congregada la Universitat dels homes de la vila de Torroella dins la casa comuna i amb so de trompeta, com es de costum, el consell determina donar la capella de Santa Caterina de la muntanya al convent dels Pares de St. Agustí de la present vila. Considerant que el culte de Santa Caterina, a la seva imatge i a la seva capella és cada vegada més estes per la comarca i davant la necessitat de tenir en aquella casa i santuari uns ermitans permanent, pren el determini de traspassar-la als frares agustins de Torroella. Tanmateix es pot comprovar que a l’any següent (29 de juny de 1702) en una votació feta “ab faves i fesoles”els administradors i la Universitat revoquen aquest pacte, i trobem els frares més renyits encara amb els clergues de la parròquia.

Ref. 8

– 1702 . 29 de juny, es revoca la donació feta per la Universitat als Pares de Sant Agustí “y vol dita donació se revoque per ser de major útil de dita Universitat”.

Ref. 64.

– 1702 . El 17 de juliol es subhastaren les obres i els administradors contractaren el mestre d’obres gironí Jaume Mir per a dur a terme la reforma del conjunt eremític. En aquesta foto es pot veure com era l’antiga ermita, amb un campanar en forma d’espadanya, i l’ampliació que es va fer de la mateixa.

Ref. 12.

– 1702 . L’esculpit del retaule major atribuït a Joan Torras finalitzà aquest any. És un tríptic poligonal de dos pisos i àtic que representa diverses escenes de l’hagiografia de Santa Caterina. La imatge central fou aprofitada l’escultura gòtica del retaule anterior d’estil gòtic. Relata els principals episodis de la vida de la santa. C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina-FOTOS AMICS FOTOGRAFIA TORROELLA\Santa Caterina Fotos Amics fotografia\Quim Puig\JP-160205_MG_8640-Editar.JPG

– 1704 . El 6 de juny, consta el pagament de 11 lliures per l’elaboració d’un quadre dedicat als Sants Cosme i Damià fet per Joan Casanovas II de Barcelona.

Ref. 28 i 63.

– 1704 . Es tenen les primeres noticies de la cisterna. “Per pujar les canals que van a la sisterna, treginar sorra del ter”.

Ref. 18 i 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM\sta caterina pou i pati\JP-160219_MG_9149.JPG

– 1706 . Fou aquella una època de gran devoció i per tant és lògic que els torroellencs imploressin la intercessió divina a favor de la causa dels seus anhels. El Consell del 8 de juny acordà celebrar una “Profeso General astant lo Santissim Sagrament … lo dissapte pasat la festa de Corpus i que lo diumenge se pujas en la Capella de Santa Catarina ab professó á donarli gracias.”

Ref. Llibre festa major de Torroella, 1981. “Torroella en la Guerra de Successió”, Pere Blasi i Maranges. De la revista “Emporion” n. 98, any 1919.

– 1707 . L’1 de maig, el consell resol “que no es pagui ninguna cosa als Religiosos del Convent de Sant Agustí de la present Vila, del plet de Santa Caterina, si no per Justicia, y que sels torna resposta ni a ells ni a altres.”

Ref. 64.

– 1709 . Consta uns pagaments per recobrar paelles, cassos i estris robats per l’armada francesa.

Ref. 61.

Entre ells “la gavia de sobre los ferros de la cisterna”, “la barra de la cisterna”, “la curria de ferro”.

Ref. 63.

– 1714 . Restauració i renovació del vell camí que pel coll de Santa Caterina davalla a la vall. El 19 de febrer hi va treballar una companyia de soldats, el document diu “…suissos…” del regiment Baubosi, juntament amb el dinamiters i picapedrers de la vila. Es van aixecar parets i anivellar el camí. El 19 de febrer es paguen 32 lliures “per 73 jornals que an treballat gent de la vila i forasters, fentse ells la vida”. I el 31 de març 29 lliures “han treballat los soldats del Rgte. Baubosi 84 jornals i mig”. El 30 d’abril es paguen 6 lliures per 166 jornals a gent de la vila i forasters, i al Rgte. Baubosi 6 lliures per 18 jornals. El 31 de maig al regiment Baubosi se li paguen 5 lliures per 19 jornals. També hi consta del pagament per pólvora portada de Palamós i de Girona, i altres estris i feines.

Ref. 12 i 63.

– 1716. Joan Torras va fer-se càrrec d’algunes obres menors de I ‘ermita. El març de 1716 rebia seixanta-set lliures per haver esculpit la trona, el faristol, tres talles que es guardaven a I ‘armari de la sagristia i una caixa que contenia una imatge de santa Caterina . Les tres talles de l’armari de la sagristia, tot i que desaparegudes, s’han d’identificar com una Mare de Déu, un Sant Joan i una Santa Caterina. L’encarregat de daurar-les, juntament amb un Sant Crist i una altra Santa Caterina, fou Salvador Romaguera de la Bisbal d’Empordà.

Ref. 29, pàg. 228.

– 1717 . Construcció de la campana. Es fa una crida per “qui tingues metall per vendre” i es compra metall per fondre i fer la campana, i “per lo gasto se feu a la gent que pujaren la campana”.

Ref. 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM\sta caterina campanar\JP-160219_MG_9218.JPG

– 1717 . L’ermità fra Salvador Julià es destituït del seu càrrec per no complir amb les seves obligacions, i com fan constar els administradors “fa poca estada a l’ermita”.

Ref. 13.

– 1717 . Francesc Escarpanter, d’Olot, rep un pagament de 78 lliures per la realització d’un retaule dedicat a Sant Francesc Xavier i per un frontal del palit de l’altar de Santa Caterina. (Podria ser que fes el marc del quadre). Segons Josep Vert correspondria a una imatge de Sant Nicolau de Tolentí que fou molt venerat per la comunitat del convent dels agustins de Torroella. Aquest quadre desaparegué o fou cremat durant l’any 1936-37, ja que la foto és del 1935.

Ref. 7 i 63.

– 1718 . El mateix F. Escarpanter rep un altre pagament de 16 lliures per fer i encolar un retaule del Sant Crist de la capella.

Ref 63.

– 1718 . Joan Arnau d’Olot rep 16 lliures per encolar un Sant Crist, daurar la creu i la corona i encadirar la imatge de Santa Caterina de plata, i la catifa de la capella. El 27 de març.

Ref. 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina-FOTOS AMICS FOTOGRAFIA TORROELLA\Santa Caterina Fotos Amics fotografia\Vicenç Rovira\vr_160212_2335.jpg

– 1720 . Els administradors de la capella i de l’ermita encomanen al pintor Joan Casanovas els dos quadres del presbiteri.

Ref. 14.

– 1722 . Es destinen part de les rendes de l’ermita a l’església de Sant Genís, que és molt pobre: “que la iglesia de Sant Genis de la present Vila se trova tant pobre que no te avers per poder fer cremar la llantia devant lo SSm. Sagrament, que se unesca en dita obra las rendas de la Hermita de Sana Caterina y que los obrers de dita hermita sien los mateixos de la obra parroquial y que cuyden de que una y altra de ditas iglesias hi hage lo necessari”.

Ref. 13 i 64.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\Torroella d'abans\esglesia interior.jpg

– 1723 . Data en que trobem ja documentada la festa i aplec de Santa Caterina el dia 25 de novembre. Santa Caterina es troba en un temps del calendari concret, és el moment en què el fred comença a ser present, es percep l’hivern, i el sol es pon cada cop més d’hora, Santa Caterina es situa dins l’inici del cicle festiu d’hivern. Encara que segurament es podria recular fins a l’època d’Andreu Sàbat quan va modificar-se l’estructura de l’edifici.

Ref. 37.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Fotos STA CATERINA ANTGUES\BYN\29E.jpg

– 1723 . L’ 1 d’octubre, reunit el consell de la universitat, els administradors de l’ermita amb el mestre d’escola Josep Ferrer “han vesdit, que suposat que fins vuy los licenciados de las Escolas de la present vila an cuydat en lo temps del estiu de fer la plega del blat y en lo ivern la del arros per pagar la festa que nel dia 25 de novembre quiscun any feyem celebrar en la hermita de Santa Catarina…”…. “atenent los grans danys se podien seguir a los licenciados han determinat i resolt que los dits estudiants cuyden tan solament de captar ab lo bassi en la Iglesia Parroquial” i que el dia de la festa amb els musics facin la plega de les coques i que tot el diner que recullin sigui per pagar la festa. Es dona als estudiants la feina de cuidar de la festa “com se ha sempre acostumat”.

Ref. 64.

– 1723 . Consta el pagament de 45 lliures a Joan Pau Casanovas de Barcelona “Per dos quadres del esposori i disputa, i per la caixa per conduir dits quadres”. Són els quadres que encara avui dia hi ha a l’altar major als laterals i són els “Esposoris místics de Santa Caterina” i “Disputa de Santa Caterina amb els doctors o filòsofs”. També consta que l’encarregat de fer les “guarnicions de escultura dels dos cuadros que son en lo presbiteri” dels citats quadres fou Joan Torras, de Figueres, i en cobrà 33 lliures.

Ref. 63 i 28.

– 1723 . Es té noticia de l’existència de la capelleta, ja es paga 1 lliure a Damià Artigas, manyà, per una reixa per la cova.

Ref. 18.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina-FOTOS AMICS FOTOGRAFIA TORROELLA\Santa Caterina Fotos Amics fotografia\Quim Sánchez\QS-05022016-_DSC7929.jpg

– 1723 . Regiment de Lombardia està assentat a Torroella. Miracle de Sta. Caterina en salvar una persona caiguda al riu.

Ref. 61.

– 1723 . El 20 d’octubre els administradors de la capella autoritzen al reverent Narcís Planas prvre. Dipositar 45 lliures i 6 sous pel preu de pintar els nous quadres.

Ref. 14

– S’inicien les obres d’enguixat i pintura de la capella.

Ref. 12

– Es paguen a Joseph Calvet 60 lliures que “son per la rajola de Valencia per lo campanar”.

Ref. 13.

– Felip Pi, daurador de Girona, cobra 400 lliures per daurar l’altar major.

Ref. 14.

– Es paguen a Joseph Torras, fill de Miquel Torras, autor del retaule, 9 lliures “per dos imatges de Maria i Josep per la cova de la capella”.

Ref. 63.

 

 

– 1723. El 4 d’octubre es paguen 3 lliures a Bernat Marqués de Fornells “Per lo preu de ajustar i pintar dos rellotges de sol en el campanar”.

Ref. 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM\sta caterina plaça i façana\QS-160219_DSC8032.jpg

– 1723-25 . Sabem de l’existència de dos retaules més, un de la verge dels Dolors i el de Sant Baldiri per un pagament de 12 sous al fuster Joan Alabau per fer-hi uns arranjaments, muntar-los i tornar-los a muntar (desapareguts). La família Alabau ja estan documentats el segle XVII amb un taller al carrer d’Ullà.

Ref. 19 i 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\sant baldiri Lluis Dalmau.JPG

Sant Baldiri, de Lluis Dalmau, Església Sant Boi Llobregat.

– 1723. El 20 d’octubre, Bartomeu Canals, mestre de cases, rep la quantitat de 350 lliures “per fer lo campanar, mudar lo trencat, fer paret i altres coses”, juntament amb Joseph Vernico, també mestre de cases.

Ref. 63.

– 1724 . El 1 de febrer es paguen a Joseph Vernich 113 lliures pels ventanals de pedra picada del campanar.

Ref. 13 i 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM\sta caterina campanar\QS-160212_DSC7974.jpg

– 1724 . El 20 de maig, Fèlix Pi, daurador de Girona, rep 33 lliures per daurar dos guarnicions de quadres, els Esposoris i la Disputa, pintar la retxa de la cova i altres afegits.

Ref. 14 i 63.

– 1725 . S’acaba el daurat i pintat del retaule construït per Torres l’any 1702. Amb aquestes obres acabades es notava el contrast entre la blancor del guix i la profusió de retaules daurats dels altars i les seves imatges. El daurat fou fet per Fèlix Pi de Sant Andreu de Llavaneres.

Ref. 12.

“Per aquest motiu es va comptar amb una nomina destacada de mestres d’obres, escultors, pintors i dauradors: Bartomeu Soriano, Jaume Mir, Bernardí Alsina, Joan i Josep Torras, Francesc Escarpanter, Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves, Felix Pi, Jaume Basil, Salvador Romaguera, entre d’altres. En la majoria dels casos no es tracta de mestres de primera fila de l’art català d’època moderna, però sí d’artesans que tindrien una llarga i reconeguda trajectòria professional al bisbat de Girona.”

Ref. 29.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Fotos inventari Sta Caterina-20180809T094310Z-001\Sta Caterina rajoles\PB196858.JPG

– 1723-1725 . Enguixat i pintura de la capella. La blancor del guix desmereixia els daurats de la profusió dels retaules de les naus laterals i es decorés el sostre amb uns frescos amb imatges afins al conjunt del mobiliari de la capella.

Ref. 12.

– 1726 . Fernando de Segovia i el seu ajudant Joan Tàpies van treballar en la decoració mural de l’ermita entre el 8 de març i el 7 d’agost de 1726. Pels comptes i les factures es dedueix que aquest any es va iniciar i acabar tota l’obra pictòrica del sostre a càrrec de Fernando de Segòvia, pintor provablement de Figueres o amb taller en aquesta població. S’hi aprecia la representació d’una coronació de la Verge, amb la Santíssima Trinitat en el moment de l’Assumpció en el seu triomf celestial.

Ref. 12, 14, 19, 28.

– 1726 . S’encarrega a Joan Alabau, fuster, la construcció d’un retaule dels Sants Metges i altres coses.

“Josep Vert, que el veié abans del 1936 el descriví com un dels més refinats: «Quan entravem per la porta de la placeta, a la nau de la dreta es trobava un majestuós altar barroc tirant a plateresc de grans dimensions i ampla taula. Les seves columnes salomòniques que s’enfilaven cap a la cornisa de dalt emmarcaven la figura de dos sants, els metges Cosme i Damià. Era el més ben conservat de la capella i el seu conjunt artístic de bon gust».

Ref. 12, 29 i 63.

Huguet-santsAbdoSenen-0001.jpg

Sant Cosme i Sant Damià, fragment del retaule dels sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet (1460), dins l’església de Sant Pere de Terrassa.

– 1726. El 12 de gener es paguen a Fèlix Pi 7 lliures per daurar i encarnar la imatge M. Santíssima i S. Josep per la cova, i pintar dues àguiles i dos lleons de ferro per tenir les llànties.

Ref. 63.

– 1727 . L’ermità Fra. Salvador Julià es destituït del seu càrrec per no complir amb les seves obligacions, i com fan constar els administradors “fa poca estada a l’ermita”. Es dona el càrrec d’ermità a Fra. Joan Valladolit de la tercera ordre del P. Sant Francesc “… y que si li aparexera tenir un company per ajudarli a portar los carrechs de dita Capella, se li sia permes allegirne un home de bon nom y fama.”

Ref. 13, 21 i 64.

– 1733 . Es paguen a Franch Surroca 103 lliures per “fer l’escala del cor, alsar lo campanar i fer lo balcó en dita capella”. Ref. 13 i 63. C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM Amics fotografia\sta caterina capella\MJM-20160205-7432.JPG
– 1732 . Noves obres de rehabilitació segons consta en una altra llinda a la sala gran baixant cap al soterrani i capella.
– 1736 . Llicència a Josep Quintana, de Vulpellac, per fer d’ermità a Santa Caterina de Torroella de Montgrí, 29 febrer 1736. Ref. 60. C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\santa catarina varis\sta caterina gravat antic.jpg

 – 1739 . El 29 de setembre consta “Per lo treball de fer la premsa.” Any en que es va construir la premsa que hi ha al soterrani, i que també consta en la biga del trull. Consten diferents pagaments a Joan Alabau i Franch Alabau, fusters, “per diferents treballs: assenter la premsa, polvora per fer el clot, dos cayrats per congreny de la premsa, per fer un bastrecat, bastorascats, un cargol…”

Ref. 63.

       

– 1740. El 18 d’abril es paguen 10 sous a Josep Pruneda “Per rafer la creu del coll” i a Joan Alabau 7 sous “per portarla i bastreure morter”. I el 3 d’abril de 1741 es paguen 10 sous a Joseph Pruneda “per fer la creu del coll qui va a Sta. Caterina”.

Ref. 63.

A la novel·la “Solitud” de Víctor Català, també es parla de la creu del coll en aquests termes “…i posant-hi cada u lo que posquia feren fer una creu de ferro, tant regrossa, que plantada al Cimalt se posqués vore de tots els pobles de l’intorn.”

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\FOTOS DE LA CRONOLOGIA\LA CREU STA CATERINA.jpg

Aquesta creu es col·loca aqui l’any 1958.

– 1743 . el 12 de febrer es paga a Fèlix Pi (daurador) la quantitat de 20 lliures “Per lo preu fet se li doná de repintar i pintar dins la capella la cova de ella, i reseguir tots los encerats de pintura se trovan a la iglesia i altres coses”.

Ref. 63.

– 1746 . Es paguen 86 lliures a Fèlix Pi pel treball de daurar el retaule, seria el marc, de Sant Francesc Xavier (desaparegut).

Ref. 63.

– 1747 . Es paguen 70 lliures a Josep Torras, fill de Joan Torras per la realització d’un retaule dels Sants Metges Cosme i Damià. L’any següent s’encarregà la policromia a Salvador Romaguera

Ref. 63

– 1744 – 1756 . Recopilació dels diferents manuscrits de Andreu Sàbat que va trobar en diferents quaderns i separats en diferents persones i que entre el juliol i l’agost d’aquest any va recopilar Josep Xaragay i Pi, “ajudant major del Regiment de cavalleria de Ordenes”, després de trobar-los trencats i bruts i en mal estat.

Ref. 11

– 1744-1756 . Josep Xargay i Pi, va incloure a la seva versió del llibre d’ Andreu Sàbat uns goigs que possiblement ja es cantaven al segle XVIII, diferents dels que possiblement havia escrit el mateix Sàbat, i que es varen cantar fins a la dècada dels 1940 en que es varen canviar. Aquest text és el text amb més representativitat i continuïtat històrica. A diferencia dels atribuïts a Sàbat les estrofes repassaven les sis perfeccions de la patrona, que eren la caritat, l’honestedat, la santedat, la fe, la prudència i la fermesa. Però tant la quarteta inicial com les darreres estrofes exposen igualment el lligam de Santa Caterina amb Torroella de Montgrí.

Ref. 11 i 37.

– 1750 ? . A la paret del fons de la nau lateral dreta hi trobem un retaule pintat de color gris i encara per acabar. A la part central ens indica que estava dedicat a la Verge Maria. Es construí a partir del 1750 i d’un estil barroc tardà. Cal no deixar de banda les rajoles que es troben clavades al terra i que corresponen a les antigues rajoles que decoraven l’ermita, d’estil de Manises de color blau amb fons blanc, i simbologia de Sta. Caterina i la inscripció AMAT.

Ref. 25 i 32.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\sta caterina altar lateral esquerre canvis.JPG

– 1751. Al llarg d’aquest any hi ha diverses obres i apunts sobre la construcció d’un rellotge amb treballs de fusteria i paleteria. Però el 10 d’octubre es a paga a Pere Cundom, rellotger, 7 lliures “Per haber pintat dos rellotges de sol, un a la paret de la cisterna i altre a la part de sol de ponent davant la iglesia”.

Ref. 63.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM\sta caterina plaça i façana\JP-160219_MG_9117.JPG

– 1752 . Mor l’ermità Josep Quintana, a l’edat d’uns cinquanta anys.

Ref. 21.

– 1753 . Segons nota al final de l’obra de l’Andreu Sàbat, el 2 d’agost de 1753, lo “Rt. Salvi Plà Pbre. Sagristà de Torroella benehí la Capella de Santa Anna del Estartit y en lo mateix dia comensá a celebrarsi”.

Ref. 65 “Revista de Gerona”, any 1893. Nota final de l’obra.

– 1754. El 20 de juliol es paga a Pere Peyrachs, argenter, 19 lliures, “per la roda i la palma de plata que se ha fet fer”.

Ref. 63.

– 1757 . Apareix com ermità un tal Matehu Sunyer, sense més referències.

Ref. 21.

– 1757 . Es paguen a Pere Candela, terrisser de La Bisbal 1 lliure, “pel valor de 18 tortugades per lo taulat del campanar”. Ref. 63.

– 1758 . El 23 d’abril el prevere Miquel Púbol i Litró va fer una altra còpia manuscrita del text de Andreu Sàbat. A més de la transcripció i afegeix altres miracles posteriors a la mort de Andreu Sàbat.

Ref. 11.

– 1758 . A la versió recopilada per Miquel Púbol i Litró també hi consten uns goigs que s’atribueixen al mateix Andreu Sàbat. Les dues primers estrofes presenten el personatge i remarquen la seva intel·ligència i habilitats retòriques. Les tres següents exposen el martiri de la santa i una quarta explica com van patir martiri diferents personatges que Caterina va convertir. La setena estrofa conclou amb les tres virtuts principals de la santa i dóna pas final dels goigs, moment en el qual la geografia mítica i real de la capella passa a ser protagonista de la narració.

Miquel Púbol copià també l’obra del torroellenc Narcís Julià “El Parnàs Català” professor de lletres humanes a l’Estudi de Girona i figura cabdal per a la història del barroc català.

Ref. 11 i 37.

– 1758. El 27 d’agost es representa l’obra de teatre que va escriure A. Sàbat “Comèdia de Santa Caterina” en tres actes o jornades, basat en la vida de Sta. Caterina.

Ref. 1 i 65.

– 17963 . El 9 de setembre a la nit hi hagué una riuada tan gran que arribà a les cases dels portals del poble d’Ullà “y fins dins la sagristia de la Colegiata d’Ullà, fent las ayguas molts estragos”. No era l’església actual sinó la que hi havia al pla a una vuit cents o mil passos del poble cap al riu. Era on originariament hi havia la imatge de “La Mare de Déu de la Fossa”.

Ref. 65 “Revista de Gerona”, any 1893. Dins la nota darrera del llibre de “La ermita de Santa Caterina” de l’Andreu Sàbat.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\FOTOS DE LA CRONOLOGIA\la Fossa.jpg

Foto emporion.org

– 1791. Consta un inventari dels mobles i “alajas” de la capella y ermita de Santa Caterina. “Los quals mobles y alajas han estat revisats y descrits en Inventari per Miquel Gispert, com a Regidor y Comissionat dels demes Regidors de la Universitat de dita vila”. És un inventari complet de tots els materials i estris que hi havia a l’ermita signat també per Fr. Pere Antunes ermità. Es fa una descripció prou detallada de tots els estris que hi ha a l’ermita però no parla dels quadres, retaules i pintures que hi havia.

En aquest inventari es descriu la imatge de Santa Caterina de la següent manera :

“Primo la imatge de la mateixa Sta. Catharina, esta adornada ab una corona de plata guarnida ab diferents perlas. La roda. Espasa y palma de plata, unas arrecadas de or guarnidas ab esmeraldas, un adorn compost de diferents trosos de or ab pedres violadas, un anell de or guarnit ab una pedra bermella de perlas.

Ab una altra corona de plata dorada ab pedras que porta la Mare de Deu ab quatre rosaris de coral encadenats de fil de plata, altres rosaris de bidre y cristal ab cordó que son per presentallas.”

Diu que també hi ha nou “Palits” (pal·li, ornaments de roba), tres a l’altar de Sta. Caterina, tots guarnits amb dibuixos de flors de colors diferents. Entre altres estris hi ha unes “presentallas” (exvots) d’una figura de plata de Xangay, i una figura de Sta. Caterina, també de plata. Un calis de peu i branca de bronze daurat i la patena de plata dorada, una cullereta de plata per prendre aigua per les “canadellas” (ampolletes del vi i l’aigua). Una altra imatge de Sta. Caterina de plata per posar a la “bassina de captar”.

Ref. 64.

– 1794 . Segons consta en el llibre de l’Andreu Sàbat, en anotacions posteriors, que aquest any hi va haver una gran epidèmia i “que hi havia en la vila 7 hospitals, que eran en lo Castell de Carles, en casa Lopez, en casa del Compte, en casa March, en casa Brunet, en lo convent de Sant Agustí y en lo hospital de la vila. Que lo primer se titulà Sant antoni, lo segons Sant tàmaso y estos eran de Portuguesos, lo 3r Sant Josep, lo 4r San Narcis, lo 5 San Carlos y estos ab los de Sant Agusti y lo Hospital de la vila eran de Soldats y paysans espanyols. Que morian ames soldants que en la Campaña y se tancaren moltas casas per la mort de tants paysans.” I perquè s’acabés tanta malaltia i morts es celebrà un ofici solemne amb una processó per tota la vila i es portaven les imatges de Sant Genís, Santa Caterina, Sant Sebastià i el Sant Cristo Gros”.

Ref. “Revista de Gerona” any 1893.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\FOTOS DE LA CRONOLOGIA\sabat sta caterina.png