SEGLE XVII
– Al segle XVII Santa Caterina arriba a la seva plenitud. Ja consta que s’hi anava en processó. Durant els segles XVII i XVIII la fam, guerres i pestes converteixen Santa Caterina en un lloc excel·lent de devoció popular.

– 1608 . Neix a Torroella Andreu Sàbat, fill del notari Nicolau Sàbat i de Margarita. Al llarg de la seva vida serà clavari i paborde de Santa Caterina i va produir un conjunt d’escrits sobre la historia de l’ermita.

Ref. 11.

– 1609 . Testimonial a favor de Juan Toribio, natural de Toledo, de 37 anys, ermità de Santa Caterina de Torroella de Montgrí, que peregrina a Roma, 22 setembre 1609.

Ref. 60.

– 1618 . El 10 d’agost, es signa un acte de concòrdia entre “lo Rey nostre Sr. Y dita Universitat”, pel qual gràcies a un miracle de Sta. Caterina el poble no ha de pagar “molt gran quantitat de diner per raho de foriscapis censos tascas y altres agresssos que per raho de las casas y propietats li devien y havia molts anys havien deixat de pagar”.

Ref. 61 Llibre, capítol 2, pàg 2.

– 1631. Llicència a Pere Vilardell, natural de Santa Pau, per fer d’ermità a Santa Caterina de Torroella de Montgrí, 21 novembre 1631; semblant a Esteve Torner, natural de Peratallada, per a la capella de la Mare de Déu del Socors.

Ref. 60

– 1631 – 1644 – 1652. Anys de fam i carestia. Miracle de Sta. Caterina.

Ref. 61, llibre, capítol 7.

– 1640 . Guerra dels Segadors. Segons conte Andreu Sàbat, durant la guerra del segadors, les tropes castellanes comandades pel militar Juan de Arce, en un nombre de quatre o cinc mil soldats entre cavalleria i infanteria, quan aquest s’estava retirant després que fos rebutjat per la població catalana i es dirigia cap el Rosselló, passava per Torroella, la Universtat de Torroella envià a tres síndics a parlar-hi per tal que quan passessin per Torroella i voltants no fessin mal. Amb la condició que els donessin pa, vi i carn, i que es tanquessin dins la vila i no se’ls fes cap senyal d’ultratge i que no deixessin entrar gent forastera. Quan les tropes ja eren al pont, un home desconegut venia cridant i corrent de per Ullà, i tota la població va començar a pregar a Santa Caterina que els soldats no el sentissin i no els deixes desemparats.

Ref. 61 llibre 2, capítol 3, pàg. 3.

A Torroella de Montgrí s’havia preparat l’allotjament del terç de don Franco de Castilla, però en arribar la noticia del que havia passat a Sta. Coloma i Riudarenes la gent s’hi va oposar, com ho explicà l’oficial del terç de don Franco, Alonso de Velasco, en una carta al virrei amb data del dia 16 de maig. Ref. ACA, Generalitat, Correspondència del virrei, Carta núm. 10292, 16-5-1640.

– 1642 . Donació d’una relíquia per part del doctor en Teologia Mateu Morató, que consisteix en un ós de la part d’una cama col·locat dins d’una capsa d’argent, reliquiari que segons consta en l’acte de donació s’havia de pujar cada any a l’ermita el dia de la festa i s’havia de guardar a l’església de Torroella juntament amb les altres reliquiaris i plata. Aquest fet fou tot un esdeveniment amb l’assistència de representants del Bisbat, els cònsols de la Universitat i tota la comunitat de creients. Segons conte Andreu Sàbat.

Ref. 61, pàg. 21.

– 1649 . El 28 de març, “dia de la festa vulgar dita dels rams ja tart”, s’explica un miracle que va tenir lloc el dia de Santa Caterina de l’any 1647. El moliner Salvador Raffart estava molent en el seu molí el dia de la festa de Santa Caterina, i de cop les pedres deixaren de moure’s i per més que les volguessin moure no podien, ja que tampoc hi faltava aigua i ho miraren tot perquè no es movia. De cop veuen la professó que començava a pujar la muntanya cap a Santa Caterina, i decidiren que era la Santa que volia que anessin a missa i així ho feren. En tornar de missa volgueren tornar a fer anar el molí, i tampoc pogueren, “digueren que verdaderament la mola avié parat miraculosament” perquè la santa no volia que treballessin aquell dia assenyalat.

Ref. 64.

– 1648 . 11 de gener, els consols de l’ajuntament han fet una “apoca” (carta de pagament o rebut) al Dr. Miquel Sarinya, prevere i rector de Les Planes, “manumifer del últim testament de Miquel Fuster, rector de St. Iscle de Colltort, de sinquanta lliuras, per tantas ne avé dexades dit Fuster per obras a la capella de Sta. Caterina”.

Ref. 64.

– 1649 . El 25 d’abril, es fa una “Concordia per comparexer devant sa Santedat, per fer Sta. Catharina, patrona”. Es pren la decisió de convertir Santa Caterina en patrona de la vila i el seu terme i s’instaura així la festa anual en honor seu el dia 25 de novembre. “dit consell ha determinat prenga per patrona de la vila y terme la gloriosa verge y mártir Sta. Catharina y que te amparo de la universitat principalment y demes de la vila y terme, …, que lo dia de Sant Nicolau de Tolenti, que es deu de setembre, se festa de precepte.” Segons Josep Vert, Sant Nicolau de Tolenti fou molt venerat per la comunitat del convent de Sant Agustí. “com determinà lo dit consell pendrela per patrona lo dia sinch del corrent, y també perque sa Santedat profesa a un decret al establiment fet a la universitat de la concordia”.

Ref. 7, 18, 13 i 64.

– 1653. Guerra Segadors. Ara són les tropes franceses les que passen per Torroella i exigeixen al consell de la vila que si no els presten “obediencia al francés vindrien a cremar-los especialmente los explets que eran part segats y part assahonats per esser a la fi de juny”.

Ref. 61.

– 1653 . El 12 de maig, el papa Inocenci X concedeix a la capella una butlla per set anys. “No deixaré de posar indulgencia plenaria y remició de tots los pecats a qualsevol christià, qui rebuts los Sagraments de penitencia y eucharistia visitaran la dita Capella de Sta. Catharina lo dia de dita Sta., des de las primeras vespras de la vigilia fins lo endema a la posta del sol,…”

Ref. 12, i 61, pàg. 19 i 20.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma,_by_Diego_Velázquez.jpg

– 1655 . El 29 de març, es demana fer obres a l’ermita a sobre l’església i construir-hi una escala de cargol per accedir-hi, també es fa constar les poques caritats recollides a causa de les guerres i es demana poder recaptar els censos de les terres de la muntanya pendents de cobrament. “çó es lo quarto sobre la iglesia y un caragol per pujar a dit quarto”, “perço consignen i cedeixen aquells a dits administradors, perque pugan continuar dita obra,”.

Ref. 13 i 64.

– 1655 . L’exèrcit francès fortifica la vila de Torroella. “Lo any 1655 entrà lo exercit francés en lo Empordà dempres de haver rendidas las plaças de Cadaques, Castalló y Empuries li aparegué ferse fort en la Vila de Torroella de Montgrí, com de fet ho feu comensant a fortificar dita vila, y fent un grandissim fort en lo capdemunt de la Vila posant dins de ell los dos Castells son allí, y en la iglesia parroquial enderrocant moltas casas, y especialmente la Casa Pastella que era de les millors de la vila amasant avia de enderrocar totas las casas fins a la Plaça que seria la mitad de la Vila, estant continuament en ella 500 infants y 100 cavalls vivint a descreció per la qual cosa molts dels habitants habían desemparat tot lo que tenian y se eran ausentats de dita Vila…”. Continua amb un miracle de Santa Caterina que la pólvora que havia d’enderrocar part de la muralla de la vila no va funcionar del tot.

Ref. 61 capítol 6, pàg. 6, del llibre segon.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\nens jugant davant portal sta caterina.JPG

– 1657 . Una pesta molt encesa va haver-hi a la vila de Torroella, i també gràcies a la intercessió de Santa Caterina s’acabà aviat.

Ref. 61, capítol 18.

– 1659 . El 2 d’ abril al papa Alexandre VII confirma la confraria a instàncies dels administradors de la capella, Francesc Metge, notari; Francesc Quintana, mercader, i Andreu Sàbat, notari.

“…ha concedit i concedeix a tots los faels Christians, així homens com donas, qui de aquí al devant entrará en dita confraria, lo dia de llur primera entrada, si verament penedits y confessats, rebran lo Ssim. Sagrament de la Eucaristia, indulgencia plenaria y remisió de tots sos pecats”. Així com també els dies de la festa de Sant Cosme i Sant Damià, i de Sant Baldiri. I més dies.

Ref. 12. i 61 pàg. 20.

– 1659 . El dia de Sta. Caterina es produí un miracle. Una parella que feia més de 20 anys que estaven casats i a partir d’una demanda a la santa, al cap de nou mesos la dona parí una nena que li posa de nom Caterina. Segons conte Andreu Sàbat al seu llibre.

Ref. 61.

– 1664 . Segons consta en una llinda de la sala gran, es devien fer obres de remodelació i ampliació.

– 1655-1670 . S’escriuen els primers Goigs de Santa Caterina, atribuïts a Andreu Sàbat, que era un notari de Torroella però també era clavari i paborde de la capella de Santa Caterina a la que hi tenia una gran devoció.

«A la primer versió recopilada per Miquel Púbol el 1758 i atribuïda a Andreu Sàbat, les dues primers estrofes remarquen la intel·ligència i habilitats retòriques. Les tres següents exposen el martiri de la santa, i una quarta explica com també van patir martiri els diferents personatges que Caterina va convertir. La setena estrofa conclou amb les tres virtuts principals de la santa i dóna pas al final dels goigs, el moment en que la geografia mítica i real de la capella passa a ser protagonista de la narració.»

Ref. 37.

– 1670 . El 25 de novembre Genís Alió i Martí Mercader fills de la vila, van fer una ofrena d’una imatge de la santa que era de plata i de pes de cent noranta onces, i d’alçària de tres pams, sense la peanya que també era de plata i altura de més d’un pam. Aquesta imatge va desaparèixer abans del 1928.

Ref. 61, capítol 11, pàg. 21.

– 1672 . Publicació del llibre “Llibre de la Verge Reyna y Martir Santa Catarina Alexandrina y de sa Santa Casa em la Montanya de Montgri, y en la Vall de aquella dit font Aribosa construhida, dirigit als Ilustres y Savis consols y concell de la Universitat de la vila de Torroella de Montgrí”, a càrrec de l’Andreu Sàbat. Es gràcies a aquesta obra en la que es fonamenta gran part del coneixement històric de l’ermita.

L’obra s’estructura en dues parts, la primera dedicada a la santa i la segona als seus miracles. La primera està dividida en dotze capítols que a partir del quart parla de la devoció de Santa Caterina a Torroella. El document es interessant per molts motius però sobretot per la descripció de la localitat i la quantitat d’informacions que aporta sobre la vida quotidiana a la vila a final del segle XVII.

Segons es comenta en l’article referenciat 1 (lfmtdm 1927) la citada obra fou publicada al segle XIX a la “Revista de Gerona” gràcies a que el Sr. Joaquim Ferrer i Vidal era posseïdor de la còpia manuscrita de A. Sàbat. També es publicà alguns fragments a la revista “Emporion” números 144, 271 i 363.

Ref. 11 i 1.

 

– Segons explica el mateix Andreu Sàbat al final del primer llibre, capítol 12 , “Ab que se dona fi al present llibre” sobre els cinc altars que hi havia l’ermita i de les relíquies que hi havia en aquella època. “… hi trobaran en aquella pues per la gracia de Deu no falta ni ha faltar ornaments per sinch altars hi ha en la iglesia, ço es lo altar major de dita Sta., lo de la nostra Sra. dels Dolors, del St. Christo, de St. Baldiri y dels Sts. Metges Cosme i St. Demià, ni faltaran casullas, albas, corporals, misals per a dir misa, tot presentat per devots, com poden veurer ab abondancia de ppresentallas de or, argent, perlas, corals. Será, mortallas y altres presentallas, y de quatre anys a esta part moltas y especialmente la palma de argent aaporta en la ma, li ha aportada lo Ill. Y Rte. Miquel Perpinya, Canonge de la seu de Gerona, natural de la vila de Ullà. La roda te en lo costat que es de argent, li ha donada y presentada la Sra. muller de Sabastia Lacuna de Ripoll. La corona de argent que aporta quiscun die (perque ja ni altre de major), la ha presentada la Sra. Maria Vicens y Duch, muller de Narcis Duch y Vicens, apotecari de Gerona, la imatge de un Christo de or macis, junt ab lo arbre te de or massis, lo ha presentat aurà dos anys, la muller de Mn. Oliver, Cirurgià de la present vila, ab testaments molts devots, han deixat en dita casa pera fer hobras, especialmente lo doctor Miquel Fuster, prevere y Restor de St. Iscle de coll tort, natural de dita vila, deixà per obras en dita casa 300 lliuras, segons diuen y se veu ab las armas los passats de la casa Fuster, han fet lo retaula de nostra Sra. dels Dolors, en dita Casa. Lo rv Bernat Garau, prevere i rector de la Roca, prop de Granollers, deixà 190 ll. y moltas altres persona, y tants altres que seria nunca acabar, …”

Ref. 61, pàg. 22 i 23.

– 1676 . Mor Andreu Sàbat el 27 de maig, i fou enterrat a l’església de Torroella davant de St. Bartomeu, conegut amb el nom de divina Pastora.

Ref. 1 i 65.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\santa catarina varis\esglesia  10.jpg

– 1678 . Llicència a Antoni Guilló, de Torroella de Montgrí, per fer d’ermità a Santa Caterina del Montgrí, 6 setembre 1678.

Ref. 60

– 1682 . El 13 de març, es fa una suplica a tota la Reverenda comunitat “que fessen gracia a la Universitat de anar a Sta. Caterina ab tot lo poble en professó a suplicara la Gloriosa Santa interdesca a Deu Nostre Sr., nos guarde las bestias del mal contagios se corre entra ellas.”

Ref. 64.

– 1688 . 17 d’abril, resolució de no donar menjar a ningú per la festa de Pasqua ni la de Santa Caterina. “que per la darrera Pasqua la universitat gastava molt y per trobarse ara imposibilitada de poder gastar”.

Ref. 61 i 64.

– 1690 . El primer de desembre, es produeix un fet “miraculòs”, “El Rt. Dn. Narcis Julia prebera resident en la Seu de Gerona, ….., que haventlo deixat per mort, …., …., destapantlo de la cara y encontrá que feya movint dels llavis,…., que a luego se rerná, y visqué después molt de temps,…”.

Es dona la circumstancia que aquest senyor, Narcís Julià, és autor d’un tractat de retòrica en llatí, la “Medulla eloquentiae”, i un de mètrica catalana, el “Parnàs català”. Té un carrer amb el seu nom a Torroella.

Ref. 61, cap. 14, pàg. 18.

Cal tenir en compte que alguns miracles es varen afegir a l’obra en les còpies i transcripcions posteriors a l’original.

– 1694 . Batalla del Ter. Invasió francesa. Els dos exèrcits estaven constituïts aproximadament pels mateixos efectius (uns 20.000 homes d’infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria). Segons el virrei Fernández Pacheco, «tot el nostre exèrcit estava format per 11.900 infants i 4.000 cavallers, que fa un total de 16.300 homes». Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i d’unitats recentment constituïdes que encara no havien lliurat mai cap batalla. A més a més, l’exèrcit francès era superior en el nombre i la potència de les peces d’artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats.

Ref. Vikipèdia.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\castell 1694 de 1910.jpg

La batalla del Ter, segons Beaulieu

– 1698 . S’encarrega la nova traça arquitectònica al mestre gironí d’origen aragonès Bartomeu Soriano. Es va determinar aixecar una nova planta sobre tota la teulada, derruint les teulades i la volta apuntada de la capella. Es va optar per cobrir-la amb un sostre planer de cairats que sostenien les voltes de la nau amb un paviment empostissat, encadellat, que compon el sol de la sala gran. Aquell nou sostre de l’església que va suplir el noble arc gòtic de pedra, era un conjunt deplorable, inadequat per al nou retaule barroc recentment instal·lat a l’altar major. La solució va ser dotar la nau central d’una volta de canó a tota la seva llargària. El presbiteri va quedar tal com avui es pot contemplar. A la nau s’hi van afegir unes arcuacions, amb un regust anglès Tudor, amb claus de volta i tot un teginat de guix, d’execució encertada, que enriqueix la nau.

Ref. 12