SEGLE XVI

– Al segle XVI l’ermita es va convertí en un lloc de culte important. Andreu Sàbat comenta que “de tot el principat de Catalhunya acudian allí moltas personas”.

Ref. 61

– “…que en la paret de aquella y havia una butlla de pergamí molt gran, a la qual penjaven molts segells de llauna, la qual era molt vella, y aquella era donada per la congregació dels cardanals de Roma, y contenía en si algunas indulgencias donadas a las persona que visitarían la dita Sta. Casa y hermita, los diez de festivitats de dita Sta. Catharina, tercera festa de Pasqua, tercera festa de Pasqua de Esperit St., St. Baldiri, Die de St. Cosme y Demià, la qual después se ne portaren en Gerona, pera fer copiar aquella…”

Ref. 61. Pàg. 19.

– 1542 . L’estretor de l’ermita no permetia atendre bé els peregrins que hi anaven. El 20 de novembre l’emperador Carles V concedeix el privilegi perquè puguin captar diner per Catalunya i el Rosselló per a les obres de manteniment de l’ermita. “la pobresa de dita hermita los que en ella acodian no eran ben rebuts,….., consedir llicencia i facultat de demanar almoyna…”.

Ref. 9 i 61, capítol 11, pàg. 19.

– Segle XVI. “Molts anys enrere, la vila de Torroella havia fet un vot a santa Caterina. El motiu l’ignorem: possiblement una epidèmia pestilent, un atac de francesos… obligaria a recórrer als auxilis divins, i quina advocada millor que la santa de la capella de la vall? El cas és que ja en el segle XVI, el tercer diumenge de Pasqua Florida, els clergues, l’Ajuntament, els administradors i tota la vila anaven en processó a buscar la imatge de la santa i amb ella i altres imatges de sants recorrien els carrers de la vila, amb música; després d’un acte pietós a l’església parroquial, es retornava la imatge a la capella.”

Ref. 12. pàg. 52.

– La documentació corresponent a Torroella de Montgrí anterior al 1600 és molt escassa. Cada vegada que tropes franceses o castellanes ocupaven la vila, prenien la casa de la Universitat per a cap de comanament de les forces d’allotjament amb la destrossa i pèrdua dels arxius. Les reunions del Consell Municipal es feien al convent dels agustins i va promoure que els documents oficials fossin escassos i que de molts acords no s’aixequés acta.

Ref. 32 pàg. 85 i ref. 10 pàg. 21.