SEGLE XV

 

– 1390-1400 . Anys en que es devia construir la capella. “…així que vistos los dits actes, es de judicar que la dita hermita se feu y fabricà desde lo any 1390 fins lo anys 1400”.

Ref. 61, capitol 9, pàg. 17.

– 1390-1400. Una de les joies més preuades era la imatge gòtica de Santa Caterina, desapareguda durant la guerra civil, era tallada en pedra del país i probablement va ser obrada en els tallers de Jaume Cascall de l’Escola lleidatana del segle XIV. Era una imatge d’uns 70 o 80 cms. “la imatge es en lo altar de dita capella y hermita, la qual es de pedra tant hermosa y bella y galant, que no pareix sia feta de mans de personas humanas, sino angelicals y divinas”.

“sols diré que he entés oir als passats, los quals deyan havero antes a dir a sos antecessors, y que era tradició pública, y que se era sempre dit, que la imatge de dita Sta. se era trobada dins una coba hi ha en la dita montanya, y cerca de dita Capella, en la qual hi ha un oratori o Capelleta, y la coba sota de aquella, en la qual jo so entrat moltes i diferents vegades, en la qual coba fonch trobada, y que en aquella l’haurien recondida y amagada alguns devots de dita Sta. Catharina, en lo temps de que los moros se apoderaren de Espanya y de dita vila y montanya”.

Ref. 5, Ref. 10 pàg. 25, i Ref. 61 capítol 10, pàg. 18.

 

– 1402 . El 31 de juliol es fa nova donació de terrenys als ermitans a càrrec de Francesch Colomar, “una pessa de terra herma y bosch de tinensa de una bassana poch mes o menos, …, i prop de dita capella”.

Ref. 25 i 61

https://lh3.googleusercontent.com/OJTVtyDzf-3idX7bL517pVvvWHZMsLPilrt3cKywKkbdj_UvCGOmDHYzl09r44HgDoXAh1I6kDOQ3v5fZ7LsEY7STaMJIW6OEzIzTF22DCIcGVVCwzEDPrhh8hX8QRUaf0faG3gFfA=w1278-h920-no

– 1403 . 22 de juliol. La capella i l’ermita ja estaven acabades i els ermitans hi habitaven. Es firma l’acte de concòrdia entre els frares ermitans, el vicari del cardenal de Girona i els consols de la Universitat de la vila de Torroella de Montgrí a la capella de Sant Antoni de la plaça de la vila. “Que consta que los consol i consell de la vila de Torroella de Montgrí són patrons y protectors de dita capella o hermita”, “la qual promesa fa lo Consell ab expresa retenció que ells ni la universitat estiga obligada en fer ningunas robas ni ornaments als frares, ni a la Capella, sino que aquells se fassen de las caritats.”

Ref. 25 i 61 capítol 11, pàg. 18.

– 1400-1410 . Donació de la família Tor de Torroella a l’ermita del retaule de la “Mare de Déu de la Llet” obra datada entre els anys 1363 i 1374 atribuïda la pintor Llorenç Saragossa. Es tracta d’un retaule, pintura sobre fusta, que mostra la Verge Maria alletant al Nen. Hi consta l’escut de la família. Pels escudets que mostra damunt els arquets laterals de la part superior, amb un toro, suggereixen que el donà a l’ermita la família Tor, que més endavant esdevingueren propietaris de la Torre Bagura. La donació de l’obra devia ser a una primera cel·la que podria estar dedicada a la Mare de Déu i traslladada a la nova construcció. La família Tor, que en va fer l donació, devia exigir-ne el trasllat.

Actualment és propietat de la família Godia.

Ref. 7 pàg. 33 i Ref.10 pàg. 24, ref. 15, pàg. 58. Ref. 32.

– 1400-1420 . Donació de la família Fuster de Torroella a l’ermita del retaule “La Pietat” també anomenat de “La mare de Déu dels Dolors” o també “El davallament”. Obra del mestre Jaume Cabrera, on també hi consten les armes de la família donant, la Casa Fuster, que eren “d’azur una fusina (fura) d’or passant embellida de sable”. El retaule de la Pietat és una taula gòtica de la segona meitat del segle XV, obra de Jaume Cabrera. Formava part d’un retaule de Torroella de Montgrí destruït durant la Guerra civil espanyola. Taula de fusta pintada al tremp exposada a la sala 8 del Museu d’Art de Girona. L’escena representa el moment posterior al davallament del cos de Jesús, després de ser crucificat.

Ref. 62 pàg. 131-135, Ref.7 pàg. 34.

– 1450-60 . Data aproximada de la fabricació de les rajoles de Santa Caterina de les que només en queden vuit peces enteres i diferents fragments, tres clavades a l’aigüera de la cuina. Una d’aquestes rajoles fou exposada a l’Exposició de l’Obra de Museus de Catalunya dirigida pel professor Ainaud de Lasarte al Palau de la Virreina de Barcelona (1965). Són rajoles provinents dels obradors de Manises amb elements decoratius pintats de blau sobre fons blanc on predominen els atributs referents a Sta. Caterina, dibuixos d’aus i el nom d’AMAT, que podria correspondre a una família de Torroella que les encarregà. D’aquestes rajoles actualment en podem trobar més al terra del retaule de la capella lateral esquerra, de la Verge Maria.

Ref. 32 pàg. 87-88.