PINTURES DEL SOSTRE

DECORACIÓ MURAL SOSTRE PRESBITERI

Retornant a l’ermita de Santa Caterina, Fernando de Segovia i el seu ajudant Joan Tapies hi treballaren entre el 8 de març i el 7 d’agost de 1726. Els pagaments registrats al llibre de comptes de l’administrador són una font valuosíssima per resseguir el ritme dels treballs, l’alimentació, el transport dels materials, etc. Alimentats amb bacallà, sardines, cansalada o mallals de vi, els pintors anaren estenent les «sendras blauas», el carmí comú, el verdet, «l’oxi primera», el blanquet, “l’ocra» o el «terra sombra», pigments que compraven a l’adroguer de Figueres Jacint Anglada. En total els administradors es gastaren 234 lliures per la feina dels pintors, 92 lliures per mantenir-los ben alimentats -incloent-hi la feina de la cuinera- i 23 lliures més en concepte deis materials . Grosso modo , la feina consistí a decorar al fresc tot el presbiteri i la nau central, inclosos el cor i els intradossos dels arcs d’accés a les naus laterals , amb representacions de la Coronació de la Verge davant el panteó celestial i de sants i santes habituals del santoral català. Tot plegat, entremig d’un bosc d’estucs a copia de llaçades geomètriques i vegetals de gust barroquitzant, emergint sobre els fons blaus , carmins i grisosos dels bans emmarcats per les nervadures gòtiques. El tram de volta del cor, la decoració del qual sembla posterior tot i seguir la plantilla decorativa de la resta de la nau, és a còpia de filigranes blanques sobre fons gris. El següent tram de volta, caminant en direcció a l’altar, que curiosament no arrenca del pilar, sinó de la dovella central de l’arc rebaixat, conté a cada secció de la volta d’aresta una representació d’una santa: en direcció a l’altar i avançant en sentit longitudinal apareixen santa Llúcia i santa Agnès; en sentit horitzontal i d’esquerra a dreta, santa Eulalia i santa Madrona (o santa Maria de Cervelló?). Al mur d’aquest tram, sant Segimon queda sota santa Eulalia i sant Magí, fent de pendant a l’altre costat, sota santa Madrona. El següent tram és de volta estelada, amb una senzilla representació en relleu de santa Caterina a la clau central i un àngel músic a cadascuna de les quatre claus més petites. A la paret de l’esquerra hi ha representat sant Pau Eremita i a la de la dreta, sant Antoni Abat. La decoració del presbiteri, malgrat haver sofert pèrdues irreparables de pigment i més d’un retoc poc afortunat, pretén ser més ambiciosa: a la part central de la mitja taronja hi ha representat l’episodi de la Coronació de la Verge per la Santíssima Trinitat, presenciat per la cort celestial. Al sector esquerre hi ha les santes, amb santa Caterina en primer terme. A cada costat de la titular de la capella apareixen santa Bàrbara i santa Úrsula, amb l’estendard de la creuada, acompanyades de més santes màrtirs i serafins. Els sants barons estan simètricament disposats a l’altre costat, amb sant Joan Baptista, sant Josep, un sant Bisbe (sant Ermengol ?). sant Pere i sant Pau.

No seré jo qui negui que la rapidesa amb que completaren els metres quadrats de pintura juga en contra de l’assoliment d’uns estàndards de qualitat més exigents. La decoració vegetal no tenia cap més secret que anar repetint unes mateixes plantilles, però les representacions de les figures dels sants i santes demanaven major dedicació . Els pintors resolgueren aquest darrer aspecte amb diligencia: la majoria de retrats hagiogràfics semblen inspirats en xilografies populars, com ara goigs, i segueixen un mateix patró estilístic: una línia gruixuda de color negre ressegueix i perfila cada part del cos i de la vestimenta, i el color s’hi estén homogèniament entremig, sense degradats ni matisos de llums i ombres. A més, les figures no tenen gairebé volum ni moviment, aquest darrer reduït a gesticulacions puntuals de les mans i del cap. Aquest esquematisme s’accentua encara més en les pintures del presbiteri: allí les barbes i les cabelleres dels sants mitiguen lleugerament la clonació facial del grup de sants. Amb tot la modèstia del conjunt no ha de comportar una lectura pejorativa del treball de Fernando de segovia i del seu ajudant. La incapacitat de seguir mínimament els principis de la representació natural no deuria importar gaire als feligresos.

“Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del segle XVIII. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves Feixes i Fernando de Segovia.” Francesc Miralpeix Vilamala. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2009, vol. 50. Pàgs. 292-295

     

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM Amics fotografia\sta caterina capella\MJM-20160205-7390.JPG

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Sta Caterina 18\PB251366.JPG