LA CAMPANA

En la reforma de principis del segle XVIII a l’angle nord-oest de l’ermita s’hi va bastir un campanar que substituïa un de central d’espadanya.

L’ermita queda enclotada en una vall, amagada. Aquest nou espai és emmarcat per la vall, però és també emmarcat sonorament. La campana no para de sonar i se sent per tot l’entorn que s’ocupa per fer la festa, als voltants de l’ermita. Les campanes són aquell element que sempre se sent i que no cal veure en la quotidianitat, i a Santa Caterina hi ha el ritual d’anar a tocar la campana. Els qui hi van, pugen al campanar i fan el seu toc. És com si pel fet de tocar-la s’expandís la representació individual per tot el territori i es digués que se’n forma part. El dia de l’aplec la campana no para de sonar i se sent per tot l’entorn. Potser per aquesta raó, tot nouvingut té més afany que ningú per tocar la campana, ja que vol formar part d’aquell grup malgrat que d’entrada no li pertoca.

Durant la guerra civil va desaparèixer i l’any 1945 s’hi col·loca l’actual. L’ajuntament concedeix una subvenció de 500 ptes. a la Comissió encarregada de la compra de la nova campana.

C:\Users\USER\Documents\DOCUMENTS Josep\SANTA CATERINA\Santa Caterina AFTM Amics fotografia\sta caterina campanar\JP-160219_MG_9223.JPG