L’any 1672  hi ha la  publicació del llibre “Llibre de la Verge Reyna y Martir Santa Catarina Alexandrina y de sa Santa Casa em la Montanya de Montgri, y en la Vall de aquella dit font Aribosa construhida, dirigit als Ilustres y Savis consols y concell de la Universitat de la vila de Torroella de Montgrí”, a càrrec de l’Andreu Sàbat. Es gràcies a aquesta obra en la que es fonamenta gran part del coneixement històric de l’ermita.
L’obra s’estructura en dues parts, la primera dedicada a la santa i la segona als seus miracles. La primera està dividida en dotze capítols que a partir del quart parla de la devoció de Santa Caterina a Torroella. El document es interessant per molts motius però sobretot per la descripció de la localitat i la quantitat d’informacions que aporta sobre la vida quotidiana a la vila a final del segle XVII.
Segons es comenta en l’article referenciat 1 (lfmtdm 1927) la citada obra fou publicada al segle XIX a la “Revista de Gerona” gràcies a que el Sr. Joaquim Ferrer i Vidal era posseïdor de la còpia manuscrita de A. Sàbat. També es publicà alguns fragments a la revista “Emporion” números 144, 271 i 363.

1744 – 1756 . Recopilació dels diferents manuscrits de Andreu Sàbat que va trobar en diferents quaderns i separats en diferents persones i que entre el juliol i l’agost d’aquest any va recopilar Josep Xaragay i Pi, “ajudant major del Regiment de cavalleria de Ordenes”, després de trobar-los trencats i bruts i en mal estat.  Josep Xargay i Pi, va incloure a la seva versió del llibre d’ Andreu Sàbat uns goigs que possiblement ja es cantaven al segle XVIII, diferents dels que possiblement havia escrit el mateix Sàbat, i que es varen cantar fins a la dècada dels 1940 en que es varen canviar. Aquest text és el text amb més representativitat i continuïtat històrica. A diferencia dels atribuïts a Sàbat les estrofes repassaven les sis perfeccions de la patrona, que eren la caritat, l’honestedat, la santedat, la fe, la prudència i la fermesa. Però tant la quarteta inicial com les darreres estrofes exposen igualment el lligam de Santa Caterina amb Torroella de Montgrí.

1758 . El 23 d’abril el prevere Miquel Púbol i Litró va fer una altra còpia manuscrita del text de Andreu Sàbat. A més de la transcripció i afegeix altres miracles posteriors a la mort de Andreu Sàbat. A la versió recopilada per Miquel Púbol i Litró també hi consten uns goigs que s’atribueixen al mateix Andreu Sàbat. Les dues primers estrofes presenten el personatge i remarquen la seva intel·ligència i habilitats retòriques. Les tres següents exposen el martiri de la santa i una quarta explica com van patir martiri diferents personatges que Caterina va convertir. La setena estrofa conclou amb les tres virtuts principals de la santa i dóna pas final dels goigs, moment en el qual la geografia mítica i real de la capella passa a ser protagonista de la narració.
Miquel Púbol copià també l’obra del torroellenc Narcís Julià,“El Parnàs Català”, professor de lletres humanes a l’Estudi de Girona i figura cabdal per a la història del barroc català.

L’any 1608 neix a Torroella Andreu Sàbat, fill del notari Nicolau Sàbat i de Margarita. Al llarg de la seva vida serà clavari i paborde de Santa Caterina i va produir un conjunt d’escrits sobre la historia de l’ermita.

L’any 1676 mor Andreu Sàbat el 27 de maig, i fou enterrat a l’església de Torroella davant de St. Bartomeu, conegut amb el nom de divina Pastora.

Tot seguit mostrem l’article que es publicà a “La Revista de Gerona” l’any 1893 on es publica l’article “La ermita de Santa Catalina de Torroella de Montgrí” i que es publicà en tres facsímils l’any 1893.