L'aplec de Santa Caterina

L’APLEC DE SANTA CATERINA
Any rera any, la gent dels pobles dels voltants del Montgrí ens retrobem a l’Aplec de Santa Caterina, actualment el diumenge abans del dia 25 de novembre. Hi arribem a peu o amb vehicles que hem d’aparcar a una explanada abans d’arribar-hi. Els que anem a peu des de Torroella pugem pel corriol que passa pels olivars i per les tres capelles on fem un petit descans per anar gaudint del paisatge abans de la darrera pujada cap a la Creu, on hi mengem unes mandarines per agafar forces. Des d’aquí uns quants pugen cap al castell, però la majoria baixem cap a l’ermita. Ja es veuen les fumerades i es sent el dringar sense parar de la campana que ens indica que hi ha festa. Campana que no para de sonar en tot el dia i que tots volem tocar un moment o altre. De mica en mica, la gent ens distribuïm en les diferents colles, algunes hi són des de molt d’hora per agafar lloc. Al voltant del foc es formen rotllanes de gent .
Uns cap aquí altres cap allà, molts potser ens veiem un cop l’any, i aquest és el dia. Es costum de fer un bon arròs, o uns cargols a la llauna, o carn a la brasa. Al migdia cap a missa, i encendre algun ciri per demanar protecció a la santa. Cantar els Goigs és un moment molt important, són com l’himne de la festa, on es canta al territori i a la seva gent.
Acabat l’ofici solemne comencen les sardanes a plaça. entrestant s’aprofita per fer una visita a l’ermita i veure en «Manelet» a la sala gran, una petita figura que representa un nen estirat, el Nen Jesús, dins una urna de vidre i vestit amb una llarga camisa blanca i la mà estirada, on els infants col·loquen una moneda, la mà es mou i el diner cau a un costat, i se’ls regala un caramel. No ens deixem el Pou, on conte la tradició que els nens venen del «Pou de Santa Caterina» i que es pouaven del seu interior amb una galleda.
Santa Caterina a més de ser patrona dels estudiants, popularment és la patrona de les noies fadrines, aquelles que encara no s’han casat, per això un dels rituals és el de llançar una moneda a la capelleta exterior en una cistelleta, de manera que si s’encerta, durant el proper any la noia tindrà parella o es casarà, i/o també per tenir fills.
Acabades les sardanes tothom a dinar, i de postres encetem els torrons. Amb el «llevant de taula» els músics toquen pels volt de l’ermita anunciant que torna a haver-hi sardanes, i d’aquestes no pot faltar «Torroella, vila vella». Tot seguit toca recollir-ho tot i cap al Castell pel Coll d’en Garrigàs, i baixar per la banda del Cau del Duc i el Pedrigolet. I fins l’any que ve.