Els goigs són un gènere de poesia religiosa popular, relativament habitual a l’Europa medieval, i tenen un gran moment en la lírica occitana dels segles XIII i XIV. En català comencen a aparèixer-ne les primeres composicions durant el segle XV.

Els Goigs en lloança a la Verge i Màrtir Santa Caterina, foren escrits per Mn. Francesc Viver i Puig (1876-1955), musicats pel mestre Salvador Dabau i Caussa (1909-2002) ornats per Joan Pericot i Garcia (1907-1987) i editats el 25 de novembre de 1947.

Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que s’adrecen a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé —usats com a pregària— demanar la salut física o espiritual de la comunitat.

D’altra banda, la paraula goigs també designa el full en què aquestes poesies s’imprimeixen. N’hi ha, sembla, des del segle xvi, però els més antics que es conserven són del xvii. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 × 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui.

http://bid.ub.edu/14pons.htm

“Cantar els goigs representa un moment molt important dins el dia de la celebració. És cantar el territori que simbolitzen i percebre sensorialment el grup de gent que en forma part: els goigs actuen com a himne de la festa. En el cas de Santa Caterina, aquest territori és tot aquell que envolta el Montgrí, encapçalat per la vila de Torroella, d’on la santa és patrona. “

“A Santa Caterina, avui dia, els goigs no són cantats per tots els presents: hi ha un cor encarregat de fer-ho. Els goigs passen a ser un element més llunyà. Tot i així, se sap que hi són de forma imprescindible i passen a un vessant menys perceptiu.” 

http://www.prodiemus.com/parlem/articles/0000143.pdf  .  Quan la música marca el temps. La festa de Santa Caterina al Montgrí : Anaís Falcó Ibàñez.

 

Del Montgrí al Sinaí

El culte als sants, original del cristianisme, va ser una reacció al culte dels difunts, a l’homenatge dels avantpassats familiars, els antics manes romans. (…) Així doncs, les vides dels sants van integrar elements mítics que entrelligaven la història sagrada amb una visió local del món. … La tensió entre devoció local i jerarquia també es manifestava en la intenció de situar la veneració en un lloc reconegut i sota domini de l’Església. Vet aquí l’origen de les rondalles que exposen el retorn de les marededeus a les coves on van ser trobades, assenyalat miraculosament per la llum i el cant dels àngels, i anunciat per la desaparició misteriosa de les imatges guardades en altars parroquials i catedralicis. Així, les escultures i les icones s’arrelaven a la història local dels pobles, talment com si la representació dels personatges divins fos un tòtem per a la comunitat que l’acollia. I paral·lelament, el sant esdevenia el protector, l’intermediari entre Déu i els homes, que calmava els càstigs divins i traslladava a la divinitat les peticions dels homes i de les dones emparats sota la seva protecció.

(…) Per altra banda, els goigs són un gènere narratiu que descriu la descoberta d’una imatge o d’unes relíquies, la vida i el martiri d’un sant o d’una santa, els seus miracles, la seva intercessió en el guariment d’una malaltia concreta, el seu poder profilàctic davant les plagues i les pestes, i la seva protecció d’un país, d’una terra, de les collites i del bestiar. Actualment, encara es cantes els dies de festa en el moment principal que tanca una celebració religiosa, per concloure brillantment la reunió d’una comunitat concreta durant una diada relacionada directament amb una zona geogràfica determinada.

Les estrofes finals solen afegir episodis que expliquen alguns fets del passat històric local, les guerres i malvestats de les quals el poble n’ha sortit sense danys.

… Com les cançons de gesta, els goigs uneixen l’avui i el jo col·lectiu amb els avantpassats i el moment de la fundació del grup.

(…) Avui dia, quan s’interpreten els goigs, és habitual que es canti la primera estrofa, alguna altra del cos central i se salti directament al final. Es canta, per tant, una selecció d’estrofes que exposa sempre la vinculació del territori amb el personatge diví que protegeix la comunitat. Així, la funció de cant emblemàtic associat a un grup i a un lloc concrets esdevé bàsica i essencial del gènere.

Tot i l’interés dels goigs anteriors (els d’Andreu Sàbat), actualment no es canten, ni tampoc han estat els més utilitzats pels habitants del Baix Ter durant els darrers segles. La còpia de Josep Xargay escrivia uns goigs amb un text diferent, que va cantar-se fins a la dècada del 1940. És el text amb més representativitat i continuïtat històrica. A diferència dels atribuïts a Andreu Sàbat, les estrofes repassaven les sis perfeccions de la patrona, que eren la caritat, l’honestedat, la santedat, la fe, la prudència i la fermesa. Però, tant la quarteta inicial com les darreres estrofes exposen igualment el lligam de Santa Caterina amb Torroella de Montgrí.

Des del 25 de novembre del 1947 es canten uns altres goigs amb lletra de Mn. Francesc Viver i música de Salvador Dabau. La narració inclou per primera vegada l’esposori de Santa Caterina amb Jesús. Les altres tracten l’episodi del combat dialèctic amb els savis i els diferents martiris que va patir. I les dues últimes tornen a exposar el vincle màgic entre el Montgrí i el Sinaí.

Si la muntanya és un indret on les coses sagrades es mostren, els goigs exposen de manera clara l’interés pels llocs sagrats on els sants i les santes havien corregut; és a dir, els goigs són cants que certifiquen i expliquen la mitologia i la sacralitat d’un indret concret. Segons Francesc Roma, aquest fet va ser força recent als segles XVII i XVIII. Allò important no era el paisatge, sinó els elements sagrats que es comunicaven a través del territori. La mirada dels espais naturals dita pels goigs no era una mirada física i generadora de plaer. Tampoc no hi havia cap referència a la bellesa o a l’amenitat del lloc. Si calia lloar una muntanya o una vall santa era perquè guardaven i guarden el record dels avantpassats que, com els devots presents, van venerar-la en el mateix espai i en un mateix dia que s’actualitza cíclicament cada any. L’aplec de Santa Caterina està documentat com a festa ja l’any 1723 i segurament es podria recular fins a l’època d’Andreu Sàbat, quan va modificar-se substancialment l’estructura de l’edifici de la capella. Quan els assistents a la festa d’hivern del Montgrí participen del cant dels goigs, més enllà de les diverses religiositats o actituds performatives, creen una comunitat imaginada i agrupada ritualment per una cançó que narra la història mítica i èpica del país. En aquest sentit, la situació musical els agermana amb els que abans van sentir-se part de la mateixa comunitat ideal. Els goigs reforcen aquest pensament i la sensació de sentir-se part del llinatge d’un poble escollit i protegit per Déu.

(…) Perquè els himnes són un cant col·lectiu que vincula un grup a un lloc i a un passat, són la vivència llegendària d’una situació present a través de la seva evocació èpica, són una música que llegeix míticament el temps i el territori.

Tret de «Els himnes nacionals. Una primera intoducció.»

Autor Joaquim Rabaseda i Matas. Documenta Universitaria. 2012.

 

Els elements gràfics i tipogràfics dels goigs
Habitualment, els elements gràfics dels goigs són els següents:

  • la imatge que representa el sant o la marededéu a qui s´adrecen. 
  • els florons a banda i banda de la imatge. Reben aquest nom perquè sovint són de motius florals. De fet, flors i lluernes són elements decoratius habituals en els altars. 
  • el corondell que separa les columnes d´estrofes. 
  • l’orla o sanefa que volta tot el full 

Com a elements tipogràfics, cal tenir ben presents: 

  • El títol o encapçalament
  • El text
  • El peu del text
  • El peu d´impremta

La forma poètica dels goigs
Els goigs tal com els entenem avui comencen amb una quarteta d´obertura i una altra de tancament, cadascuna amb dos versos que rimen amb la rescobla. La rescobla són els dos versos repetits que tanquen totes les estrofes.
Entre aquestes dues quartetes hi ha un nombre d´estrofes que, generalment, és al voltant de set (el nombre de goigs que s´atribuïen en principi a la Mare de Déu: els septem gaudia).
Cada estrofa està formada per vuit versos que es reparteixen entre els quatre inicials, els dos que formen la tornada (és a dir, que tornen a la rima del refrany o rescobla) i els dos del refrany o rescobla que es repeteixen cada vegada. 

http://www.ribes.org/galeria/goigs/expogoig_introduccio_2.htm

Goigs-a-Santa-Caterina

 

 

 

 

 

 

 

 

«Des del 25 de novembre del 1947 es canten uns altres goigs amb lletra de Mn. Francesc Viver i música de Salvador Dabau. La narració inclou per primera vegada l’esposori de Santa Caterina amb Jesús. Les altres tracten l’episodi del combat dialèctic amb els savis i els diferents martiris que va patir. I les dues últimes tornen a exposar el vincle màgic entre el Montgrí i el Sinaí.»

 

Sta. caterina torroella goigs1

 

 

 

 

 

 

 

«Tot i l’interés dels goigs d’Andreu Sàbat, actualment no es canten, ni tampoc han estat els més utilitzats pels habitants del Baix Ter durant els darrers segles. La còpia de Josep Xargay escrivia uns goigs amb un text diferent, que va cantar-se fins a la dècada del 1940. És el text amb més representativitat i continuïtat històrica. A diferència dels atribuïts a Andreu Sàbat, les estrofes repassaven les sis perfeccions de la patrona, que eren la caritat, l’honestedat, la santedat, la fe, la prudència i la fermesa. Però, tant la quarteta inicial com les darreres estrofes exposen igualment el lligam de Santa Caterina amb Torroella de Montgrí.»

GOIGS sta caterina 3

 

Caterina màrtir xi goigsCaterinaAlex 25xi goigs

«A la primer versió recopilada per Miquel Púbol el 1758 i atribuïda a Andreu Sàbat, les dues primers estrofes remarquen la intel·ligència i habilitats retòriques . Les tres següents exposen el martiri de la santa, i una quarta explica com també van patir martiri els diferents personatges que Caterina va convertir. La setena estrofa conclou amb les tres virtuts principals de la santa i dóna pas al final dels goigs, el moment en que la geografia mítica i real de la capella passa a ser protagonista de la narració.»

GOIGS S CATERINAgoigs sta caterina j vert

Vídeo on es canten els Goigs de Santa Caterina.