Aquest escrit es va publicar en el llibre de la festa major de Torroella de l’any 1928 per l’Eduard Viñas.

“L’ermita de Santa Caterina, joiell del Montgrí.

En l’any 1672 fou escrita una història de l’ermita de Santa Caterina, per Andreu Sábat, notari de Torroella de Montgrí.

La Capella i Ermita començà a construir-se l’any 1392, per tres ermitants anomenats Bartomeu Cabotas, Pere Tarascó i Berenguer Desguell, els quals es retiraren de la muntanya de Montserrat per raó de la divisió de l’església. Volgueren servir a Déu en un lloc solitari; i buscades moltes muntanyes i terres, trobaren la vall del Montgrí i en el lloc dit Font Aribosa fabricaren l’ermita sota l’invocació de Santa Caterina, obtenint llicència del rei d’Aragó, amo i senyor de la vila i muntanya del Montgrí.

Caldrà que parlem de la imatge de la Santa que és a l’altar major, la qual és de pedra, molt ben tallada, i que segons diu Sábat en la seva história “es tan hermosa, bella y galan que no apar sie feta de persones humanas, sino per mans de Angels y divinas.” Com anà a parar aquesta imatge a la Capella? L’autor de la història diu que sentí a dir als passats, i que era tradició pública, que fou trobada dins d’una cova, sobre la qual hi ha una capelleta, i que allí l’haurien amagada alguns devots, en temps que els moros s’apoderaren d’Espanya. I bé, fou primer trobada la imatge o fou primer construïda la Capella? Sábat diu que Déu inspirà als ermitans perquè vinguessin a construir la casa en aquest lloc on hi havia la imatge amagada.

La primera donació feta a l’ermita, fou la de Caterina Mascaró, – quan encara els ermitans no feien estada a la casa-, d’una peça de terra per a que poguessin tenir hort, cedint el Batlle de Torroella els drets, que segons llei, havia de cobrar.

En l’any 1405, acabades ja les obres, els ermitans mentats, amb el consentiment del vicari General, firmaren davant del notari, una concòrdia amb els Cónsols i Consell de la Vila, convocats a la capella de Sant Antoni de la plaça, per tal que fos ben governada l’ermita i augmentés el seu esplendor. El Consell quedà encarregat de l’administració, i la facultat per a elegir ermitans a la mort d’aquells. Avui encara és l’Ajuntament l’encarregat de l’administració de l’ermita, qui nomena una junta de quatre veïns que compleixen amb aquesta missió.

Molts són els privilegis que Reis i Papes concediren a nostre santuari; entre ells el que donà l’Emperador Carles Quint, que atenent al lloc estèril on era construït i la pobresa d’ell, i perquè fossin més ben rebudes les persones que allí acudien, per fer-hi obres, concedí llicència per demanar almoina per tot el Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya.

Sábat parla també en la seva història de molts donatius fets a l’ermita, i entre ells cal mentar com a més notables, la donació d’una relíquia de Santa Caterina feta pel doctor en Teologia, Mateu Moretó, beneficiat de la Església Parroquial de Torroella, en l’any 1642, la qual consisteix en un ós d’una cama col·locat dins d’una capsa d’argent, reliquiari que diu “esta guardat en l’Isglesia Parroquial junt amb les demés reliquies i plata “. I segons consta en l’acta de la donació, aquesta relíquia ha de pujar-se cada any, el 25 de novembre, dia de la festa de Santa Caterina, a l’ermita, costum que avui no es compleix, si és que encara es conserva aquesta relíquia.

Ric present també fou el de Genís Alió i Martí Mercaders, veïns de Torroella, els quals a l’any 1670, per mercès rebudes de la Santa, feren ofrena d’una imatge de la mateixa, que és de plata de pes de cent noranta unces, y de alt de tres palms sens la peanya ques també de plata de alsaria de mes de un palm. Aquesta imatge, si no és que sigui guardada a la Parròquia, ha desaparegut de l’ermita, fi com la que haurà sofert la infinitat de presentalles d’or, argent i perles de que ens parla Sábat en el seu llibre.

Anem ara a parlar de l’estat del Santuari. En l’any 1893 l’edifici es trobava en un estat quasi ruïnós. Don Pere Coll, bon patrici i fervent devot de Santa Caterina, pagà unes obres de restauració, i per això l’Ajuntament, agraït, col·locà una llosa de marbre damunt la porta de l’Església, per tal de perpetuar tan lloable acte; com també consta en una altra llosa que hi ha a la sala. La segona restauració que es feu a despeses de tan filantròpic senyor, en l’any 1915.

L’Església es compon de tres naus amb tres altars per banda, dedicats a Nostra Senyora dels Dolors, al Sant Crist, a Sant Baldiri, als Sants Cosme i Damià, a la Verge de la llet i un amb una imatge moderna de Santa Caterina. L’altar major on es venera la primitiva imatge de pedra de la Santa, és molt notable, i hom pot admirar-hi els magnífics retaules amb passatges de la vida de la Màrtir. En aquest altar i tallat amb fusta hi ha la cara d’un home i una dona, que suposem seran els retrats dels que el regalaren. De presentalles n’hi ha moltes, i una valuosa col·lecció d’exvots alguns d’ells molt ben fets i, tot i ésser tan vells, molt conservats de color. N’hi ha que recorden la pintura que es fa avui i, moltes vegades contemplant-los, hem pensat que els pintors futuristes no fan res de nou.

Cada any el 25 de novembre és celebrada la festa, que constitueix un grandiós aplec de gent de Torroella, l’ Escala, Bellcaire i d’altres pobles veïns. Victor Català descriu admirablement aquesta festa a la novel·la “Solitud”.

Com hem dit més amunt, el Santuari està regit per quatre administradors, que actualment són: Agustí Busquets, Josep Sastregener, Salvador Lloret, i l’autor d’aquest treball; i guardat per un ermità, que viu del conreu de les terres, de la capta per la vila i de les propines dels que durant l’any visiten l’ermita.

Els administradors no comptem amb cap ingrés, i com que avui ningú no fa cap donatiu, hagué de ser venut un retaule representant la Verge de la Llet, per efectuar unes obres necessàries, que hom fa actualment. Al seu lloc ha sigut posada una reproducció, per cert, molt ben treta.

Són moltes les famílies que, complint una prometença feta per la curació d’un familiar, la vinguda d’un fill llunyà, o bé per celebrar un aconteixement, encarreguen per dir a la Capella una missa, i és acabada la festa amb un bon dinar. En memòria de tals diades, les parets de la sala i dels menjadors, quedaven brutes de noms i fins de poesies dolentes, per a perpetuar la festa celebrada. Calgué un bàndol de l’alcalde, prohibint aquest abús, i un àlbum. Alguns maleducats, que no capeixen el valor d’un àlbum de firmes, s’atreveixen a estampar-hi coses immorals i estúpides, i ens hem vist obligats, a voltes, a arrancar-ne algun full.

Per acabar direm que el nostre poble sent gran devoció per Santa Caterina, com ho demostra el nombre de presentalles i ciris, que hom hi porta, i en el cor de tots els torroellencs està arrapada aquella dita popular:

Santa Caterina és nostra

Fins a la Torre Ponsa.

Crit que suposem sonà per primera volta, quan segons diuen els vells, algú volia incorporar al seu terme el nostre Santuari.”

  • De les relíquies que parla l´Eduard Viñas, no se’n sap res. Debien desaperèixer o potser els administradors en temps de penúria se les van vendre.
  • La imatge que figura a l´altar és d’alabastre , i és obra de l’escultor Rafael Solanich, i va ésser pagada pels ex-combatents a l ´any 1939.
  • Dels altars que parla en Viñas, dedicats a Ntra. Sra. dels Dolors, al Sant Crist, als Sants Cosme i Damià, debien desaparèixer , segurament durant la guerra del 1.936.
  • El quadre de la Mare de Deu de la Llet, va ésser venut a un particular l´any 1925, com ja diu el mateix Viñas, i es troba actualment al museu Godia de Barcelona.

 

Gestió actual de l’ermita.

La gestió de l’Ermita és a càrrec dels administradors Xavier Mundet Tarrès, Josep Burgas Borrat, Jordi Duñach Compte i Vicenç Bofill Cassà, nomenats per l’ajuntament de Torroella de Montgrí, amb el suport de l’Associació d’Amics de l’Ermita, actuant com a secretari Lluis Galan Busquets i com a tresorer Genis Casamort Farró.