Els ocells son els més evidents en qualsevol passejada pel Massís del Montgrí. La diversitat d’ambients permet trobar nombroses espècies en una àrea molt reduïda, fins i tot si no tenim en compte la riquesa dels aiguamolls i la plana que envolten al Massís.

Els penyasegats i zones de roquissar permeten que moltes espècies trobin llocs adequats on fer el niu, entre aquestes són de gran valor, donada la seva escassetat, algunes aus rapinyaires com l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), la qual està greument amenaçada a nivell mundial. Altres espècies com duc(Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus) també mantenen bones poblacions al Massís. A part dels rapinyaires també trobem altres espècies interessants com la merla blava (Monticola solitarius), la merla roquera (Monticola saxatilis), i importants colònies de falciots pàl·lids (Apus pallidus) i ballesters (Apus melba). Amb l’arribada de l’hivern es poden observar algunes espècies pròpies de zones d’alta muntanya i també lligades a roquissars, com el cercavores (Prunella collaris) o el pelaroques (Tichodroma muraria).

La vegetació més característica del Montgrí son les brolles arbustives, normalment dominades pel garric. En aquests ambients també hi ha espècies pròpies com varies menes de tallarols (Sylvia sp.), la cogullada fosca (Galerida theklae) i espècies cada vegada més escasses com el còlit ros (Oenanthe hispanica) o l’esparver cendrós (Circus pygargus).

En els boscos més densos podem trobar nombroses espècies d’ocells forestals com un bon assortit de mellarengues (Parus sp.), gaigs (Garrulus glandarius), raspinells (Certhia brachydactyla) i pinsans (Fringilla coelobs) entre moltes altres pel que fa a les més habituals. Com a destacable es pot esmentar la presència de l’astor (Accipiter gentilis) i, durant la hivernada, també la becada (Scolopax rusticolus) en els sectors més ombrívols del les Dunes .

Finalment ens trobem amb la façana marítima, que aporta espècies molt singulars al Massís del Montgrí. Donada la verticalitat dels seus penyasegats hi també hi són presents algunes de les espècies ja esmentades anteriorment però amb l’afegit d’aquelles que tenen uns hàbits exclusivament marins. A part dels abundantíssims gavians argentats (Larus michaelis) podem trobar el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), que té a les costes del Montgrí i les properes illes Medes la principal localitat de cria de Catalunya i una de les millors del litoral mediterrani penínsular. A l’hivern se li sumen els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) procedents del centre i nord d’Europa. Per altra banda en les aigües properes a la costa són habituals espècies més pelàgiques, entre les que trobem tres espècies de baldrigues, la balear (Puffinus mauretanicus), la mediterrània (Puffinus yelkouan) i la cendrosa (Calonectris diomedea), així com els mascarells (Morus bassanus) que s’hi afegeixen a l’hivern.