MAMÍFERS

Degut als hàbits nocturns de la gran majoria de les espècies de mamífers pot donar la impressió que són uns animals molt escassos. De totes maneres, els mamífers estan molt ben representats al Massís del Montgrí i només cal parar atenció als rastres que deixen per detectar-ne la seva abundància i diversitat.

 Els conills (Oryctolagus Cuniculus) prefereixen les zones de vegetació  herbàcia, naturals o conreades, sobretot si estan a la vora dels boscos,  de matolls, o de roques que els serveixen de protecció.
 El porc senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles) es troben també a  la garriga però no en són exclusius, sinó que recorren tota la muntanya. El porc senglar (Sus scrofa) és l’animal salvatge més gros que tenim al nostre país. Viu sol o en grups petits i fa llargs recorreguts a les nits buscant aliment pels camps de conreus. Principalment s’alimenta de  vegetals.  

 El teixó (Meles meles) és freqüent a tot el Montgrí, és inconfusible pel seu cap blanc que contrasta amb les dues franges negres que té a les galtes. Els seus caus tenen diverses galeries i passadissos i una part central més  confortable coberta d’herbes. Moltes vegades les guilles aprofiten aquests caus.

 

 
 

La mustela (Mustela nivalis) és un àgil caçador de rosegadors, 

el més petit i decidit dels mustèlids.

 
El gorjablanc (Martes foina), anomenat així per la seva característica

taca blanca, menja petits mamífers i ocells que caça enfilant-se per

les branques i també fruites; és molt actiu i d’hàbits nocturns.

 

 La guilla (Vulpes vulpes) és dels animals més espavilats de la mostra

fauna. Caça conills, rates, serp,… també menja fruita, aglans,… i quan

passa gana s’apropa als galliners de les masies.

 
 La presència de l’esquirol (Sciurus vulgaris) s’evidencia per les pinyes  rosegades que es troben a terra . Fa el niu en els forats dels arbres amb  branquetes i molses. Menja pinyes, fruits, brots i arrels tendres.  

 Entre els carnívors podem trobar diferents espècies, entre les que

destaca per la seva abundància la fagina o gorjablanc (Martes foina)

, però també hi han bones poblacions de guilla (Vulpes vulpes),

teixó (Meles meles) i, als sectors més arbrats, també la geneta o gat

mesquer (Genetta genetta).

 
 La geologia càrstica del Montgrí ha permès la formació de nombroses  cavitats, refugi d’un bon nombre d’espècies de ratspenats. Cal remarcar  dins d’aquest grup una de les colònies de ratpenat de cova  (Miniopterus schreibersii) més gran de Catalunya o la presencia d’espècies escasses com el ratpenat d’orella escapçada (Myotis emarginanatus).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Les cabres viuen en grups quan les femelles estan en zel, i la restade l’any campen més pel seu compte, no solen fer grups fixes.

El tipus d’alimentació a l’obaga és el garric, i a la solana són altres herbes.  Una característica es que tenen les orelles més petites que les  cabres doméstiques.  S’han comptabilitzat un centenar d’exemplars al Montgrí.

 

 

Tret en bona part de “PAPERS DEL MONTGRÍ, NÚM. 6. Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter”

Any 1986. Servei de publicacions del Museu del Montgrí i Baix Ter, Centre d’Estudis-Arxiu.

 

Enllaços i fotos de https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada