FLORA MEDICINAL DEL MASSÍS DEL MONTGRÍ I DE LA PLANA DEL BAIX TER

Es consideren plantes medicinals totes aquelles que s’apliquen com a remeis per alleugerir o curar les malalties de l’home i dels animals. Aquestes plantes són la base de la farmacologia moderna.

Les propietats de cadascuna de les plantes es deuen a substàncies químiques anomenades principis actius que es troben distribuïdes, segons cada espècie, en diferents parts de la planta: arrels, fulles, tronc, flors…

La producció de més o menys principi actiu per la planta i, per tant, la seva eficàcia està condicionada pels tipus de sòls, la il·luminació, la temperatura i l’altitud.

Per extreure el principi actiu de la planta, cal utilitzar diferents mètodes: ebullició, maceració, destil·lació, lixiviació, digestió… i segons cada cas s’apliquen en forma d’infusions, gargarismes, licors, tintures, liniments, xarops, ungüents, colutoris, pocions, vins, olis…

Quan anem a collir una planta medicinal, cal que tinguem en compte:

1 – La part de la planta on es troba el principi actiu (arrel, tronc, fulla,

flor, etc.)

2 – L’estació de l’any més adequada.

3 – Les condicions en què s’ha de conservar.

 

AMBIENT ESPÈCIES MÉS FREQÜENTSFicha

El massís i la garriga

  Farigola       (Thymus vulgaris)

Romaní        (Rosmarinus officinalis)

  Ruda           (Ruta graveolens)

 Espígol        (Lauandula officinalis)                                                                        Romaní

Fonoll           (Foeniculum vulgare)

 

Ruderal

FichaBorratja         (Borago officinalis)

Morer             (Morus nigra)

Romeguera    (Rubus fruticosus)

Camamilla    (Matricaria chamomilla)

  Rosella       (Papaver rhoeas)

Cardó           (Dipsacus fullonum)

Corretjola    (Convolvulus arvensis)

Fonoll         (Foeniculum vulgare)

Malva          (Malva sylvestris)                                                                                      Borratja               

 

Aiguamoll

Estramoni       (Datura stramonium)Ficha

Lliri de mar     (Pancratium maritimun)

Malví          (Athaea officinalis)

Cardó        (Dipsacus fullonum)

Lliri de mar

Bosc de ribera

Arç blanc    (Crataegus monogyna)

Lliri           (Iris sp)Ficha

 Nenúfar    (Nymphaea alba)

  Boix       (Buxus sempervirens)

Vidalba    (Clematis vitalba)

Saüc         (Sambucus nigra)

Arç  blanc

Conreu

Llorer        (Laurus nobilis)

All              (Allium sativum)http://s3.amazonaws.com/flora_photos/pictures/31044/ampliada.JPG?1286300911

Pomera       (Pyrus malus)

 Ceba          (Allium cepa)

Vinya            (Vitis vinifera)

Noguera       (Juglans regia)

Gira-sol        (Helianthus annuus)

Menta            (Mentha piperita)                                                                       Llorer

En català està enllaçat a la www.floracatalana.net i en llatí a la viquipèdia, per si en voleu saber una mica més de cada planta.

Fotos de floracatalana.net

SAÜC

Sambucus nigra. Família: Caprifoliàcies.

Recol·lecció

Les flors es cullen durant la primavera i l’estiu i s’han d’assecar a l’ombra en un lloc ventilat.

Les fulles noves de l’any es cullen durant els mesos de maig i juny. La medul·la del tronc s’ha d’extreure a la tardor. Els fruits es cullen a finals d’estiu i a la tardor.

Composició

Les fulles i les flors contenen compostos flavonoides, glucòsids i olis essencials.

ÚsFicha

Antireumàtic       Compreses

Antisèptic           Infusió de les flors i de les fulles

Contra la faringitis     Gargarismes

Depuratiu         Cocció del fruit

Purgant             Infusió de la medul·la

Sudorífic            Infusió de les flors i de les fulles

 

FARIGOLA

Thymus vulgaris. Família: Labiades

Recol·lecció

Es cullen les summitats florides durant els mesos de juny, juliol i agost, en dies assolellats i secs. S’assequen a l’ombra, en un lloc ventilat.

Composició

El principi actiu més important de la farigola és l’oli essencial anomenat timol. També té quantitats més petites de borneol, linalool, tanins, flavones, etc.Ficha

Ús

Antiespasmòdic     Infusió

Antilhelmíntic      Lavatives

Antisèptic            Compreses

Antitussígen      Infusió, Inhalació

Digestiu             Infusió

Tonificant           Banys

 

MALVA

Malva silvestris. Família: Malvàcies   Ficha

Recol·lecció

Es cullen les fulles i les flors durant l’estiu, en dies assolellats i secs.

Composició

Totes les parts de la planta contenen mucilags i tanins. Les flors contenen a més el colorant malvina.

Ús

Antitussígen       Tisana

Contra els èczemes      Compreses

Contra la laringitis         Gargarismes

Digestiu                 Infusió

Emolient               Cataplasmes

Laxant                  Infusió

 

LLOR

Laurus nobilis. Família: Lauràcies

Recol·leccióhttp://s3.amazonaws.com/flora_photos/pictures/28154/ampliada.JPG?1286292057

Les fulles i els fruits es cullen a l’estiu.

Composició

Conté olis essencials, com cineol i pirens, i àcids aromàtics.

Ús

Antireumàtic      Cataplasmes

Emmenagog     Infusió o cocció de les fulles

Tònic estomacal i     Infusió o cocció de

Carminatiu                  les fulles

Com a condiment     Cocció de les fulles.

 

ESTRAMONI

Datura stramonium. Família: Solanàcies

Recol·lecció

Es desaconsella totalment la recol·lecció de l’estramoni —conegut també com a herba talpera, herba de l’asma,…— ja que la seva utilització pot comportar problemes greus.

Antigament, es collien les fulles durant la floració, a primera hora del dia perquè contenen mes alcaloides, i s’assecaven a l’ombra. Les llavors es collien al començament de la tardor.

Composicióhttp://s3.amazonaws.com/flora_photos/pictures/58706/ampliada.JPG?1286204707

Els seus principis actius més importants són els alcaloides, i en particular la hiosciamina.

Ús

A conseqüència de la seva gran toxicitat es desaconsella totalment la seva utilització.

 

Tret de “PAPERS DEL MONTGRÍ, NÚM. 6. Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter”

Any 1986. Servei de publicacions del Museu del Montgrí i Baix Ter, Centre d’Estudis-Arxiu.