EL CLIMA
Per clima d’una zona, país o regió s’entén el conjunt de condicions atmosfèriques que li són pròpies. S’ha de diferenciar molt bé entre clima i temps; així mentre el temps és constituït pel conjunt de condicions atmosfèriques en un moment donat, el clima es determina a partir dels valors mitjans d’aquestes condicions al llarg d’una colla d’anys.
Per exemple, si diem que climatològicament la pluja del mes de gener a Torroella és d’uns 45 litres per metre quadrat, no vol pas dir que cada any durant el mes de gener plogui aquesta quantitat, ja que aquesta pot ser molt variable d’un any a l’altre. La meteorologia, doncs, condiciona el clima de cada zona, ja que aquest és determinat per les condicions i els fenòmens meteorològics que es donen un dia darrera l’altre.
L’àrea mediterrània occidental té un sistema climàtic complex a causa de la presència dels Pirineus, els Alps i el mar (calent i envoltat de masses continentals). Les muntanyes influeixen en la direcció dels vents, tot fent que els que provenen del nord (tramuntama, provences) siguin més forts que els altres, ja que ens arriben de forma canalitzada. Els que bufen de l’oest (ponent, mestral) i que vénen de l’Atlàntic entren secs i calents, atès que han perdut la humitat en travessar la península Ibèrica. D’altra banda, els vents que bufen de l’est (llevant) porten sovint pluja i no són freds, fins i tot a l’hivern, quan la temperatura mínima de la Mediterrània és de 12 a 13 °C. El temps més fred s’esdevé amb les situacions de N a NE (tramuntama a gregal). El gregal, a vegades, en travessar part de la Mediterrània es carrega d’humitat i ens porta pluges.
En general, les pluges poden aparèixer en qualsevol època de l’any, però són més freqüents durant la primavera i durant la tardor. Durant l’estiu i la tardor es poden donar xàfecs força intensos i de curta durada que a vegades causen algunes inundacions i algunes destrosses, si bé això no passa cada any. A l’estiu les pluges no són gaire freqüents perquè les pertorbacions atlàntiques passen per latituds força altes i el mostre país està generalment en règim d’altes pressions (anticicló de les Açores). Durant la tardor, l’hivern i la primavera aquests fronts baixen de latitud i ens poden afectar amb algunes pluges i, segons quina sigui la seva trajectòria, amb tramuntanes.
Les pluges més importants, però, solen ser causades per depressions que entren per l’estret de Gibraltar cap a la Mediterrània i d’altres que es formen en aquesta mateixa mar i provoquen, fins i tot, temporals de mar. Una altra causa de pluges són les anomenades “gotes fredes”. Aquestes gotes fredes consisteixen en masses d’aire fred, que circulen a la mitjana i a l’alta atmosfera i generalment a latituds superiors (nord d’Europa), que en un moment donat, per canvis de vents, apareixen sobre les nostres comarques. En arribar aquí, el contrast existent entre aquest aire fred d’altura i el relativament calent de la Superfície fa que l’aire fred tingui tendència a baixar i el calent a pujar, amb la qual cosa s’origina un moviment vertical de masses d’aire de diferent temperatura i humitat que és la causa de pluges importants.
Durant la tardor i l’hivern es poden donar molts dies en què la pressió atmosfèrica és força alta i el gradient baromètric petit. Això fa que les calmes siguin persistents i que les capes més baixes de l’atmosfera es refredin força, cosa que facilita la formació de boira i la contaminació a les grans ciutats i a les zones industrials.
Quan la persistència de les altes pressions té lloc a l’estiu, en haver-hi durant el dia un gran contrast de temperatura entre la terra i el mar, es forma la marinada (garbí, SO), vent que bufa del mar cap a terra, sobretot a la tarda, que és quan el contrast de temperatura és més gran.
Tot seguint estudiarem alguns dels factors meteorològics a la nostra zona.

PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
Aquest factor passaria desapercebut si no fos pels baròmetres. Es molt important de cara a la confecció dels mapes del temps i ens ajuda a veure la posició de les depressions o borrasques (mal temps, vents i pluges) i les altes pressions o anticiclons (vents fluixos i bon temps). La pressió atmosfèrica mitjana al nivell del mar a Torroella és de 1017 mil-libars (763 mm de mercuri). El mínim té lloc a la primavera i el màxim a la tardor. Les oscil·lacions més grans de pressió atmosfèrica es produeixen durant l’hivern.
TEMPERATURA
Així com la pressió es pot considerar uniforme a tot el terme municipal i només varia d’un lloc a un altre a causa de la diferent altura sobre el nivell del mar, la temperatura és més variable. La presència del mar, la plana i la muntanya fan que la temperatura sigui variable d’uns llocs a uns altres. La mitjana és d’uns 15 OC.
Durant els dies de vent la temperatura és força uniforme. Però, a les nits serenes, sobretot durant les calmes de la tardor i l’hivern, la terra irradia calor cap a l’espai i es refreda. L’aire en contacte amb la terra també es refreda i per aquesta causa, a més de baixar la temperatura, també augmenta la humitat relativa de l’aire. A més, l’aire fred, que per aquesta causa es forma a la vessant de la muntanya, baixa pel seu propi pes cap a la plana, on s’acumula l’aire més fred i humit. Aquest fenomen anomenat “inversió tèrmica”, ja que normalment les temperatures més altes es donen a les parts més altes, és observat durant molts dies de la tardor i l’hivern. Per això hi ha matinades d’hivern en què la temperatura de l’aire a la part de la Vila més propera al Ter és 3 o 4 °C més baixa que a la part alta. En situacions d’aquestes s’ha arribat a mesurar fins i tot 10 °C de diferència entre la plana i la cota del Castell (per exemple el 18-12-85).
A més d’això, la presència del mar també altera la temperatura i, així, mentre l’oscil·lació diürna mitjana (diferència entre les temperatures màxima i mínima de cada dia) és d’uns 10 °C a Torroella, a l’Estartit només és de 7 °C.
D’altra banda, es poden produir algunes glaçades entre el mesos de novembre i març.

 

PRECIPITACIONS
De tots els fenòmens meteorològics, la pluja és un dels més variables. La seva distribució sol ésser molt irregular. Al llarg de l’any, al nostre municipi, es donen de mitjana uns 84 dies de pluja apreciable (de quantitat igual o Superior a 0,1 litres per mo).
El total d’hores amb precipitació s’apropa a les 500. La quantitat mitjana de precipitació anual és d’uns 600 l/mo, lleugerament superior a Torroella i un xic inferior a l’Estartit (el volum de pluges augmenta de la costa cap a l’interior).
Els màxims de pluges se solen donar de març a maig i els mesos d’octubre i novembre, si bé es poden produir tot l’any. El mes més sec sol ésser el juliol. Les pluges a vegades vénen acompanyades de tempesta (uns 24 dies a l’any). Altres dades mitjanes són: dies amb pedregada o calamarsa, 2,4 a l’any. Dies amb neu o aigua-neu, 1,5. Dies amb boira, 25, i amb rosada, 164.

HUMITAT RELATIVA DE L’AIRE
La humitat és molt variable fins el punt que a la matinada pot ser propera al 100 % i durant el dia inferior al 50 %. La humitat, però, en general és alta i només els dies de vents terrers (ponent, mestral, tramuntana) és baixa.

VENTS
El nostre municipi es caracteritza per una alternança entre les calmes i els vents, a vegades forts.
Les dades que tenim sobre Vents no són massa precises, ja que no han estat mesurats sistemàticament amb l’anemòmetre.
Cal distingir entre els vents causats per les situacions atmosfèriques (generalment els vents més forts) i els vents locals (les brises). Durant el dia, sobretot a la primavera i a l’estiu, el sol caldeja fortament la terra, i l’aire, per fregament amb la terra, també s’escalfa, la seva densitat baixa i a poc a poc s’eleva. Aquest buit és substituït per un corrent d’aire provinent de la superfície de les fresques aigües del mar: és la marinada (garbí de bon temps). A la nit, sobretot a la tardor i a l’hivern, té lloc el fenomen invers: l’aire fred provinent de la plana, originat per la inversió tèrmica, té tendència a substituir l’aire relativament calent del cim de les aigües del mar: és el terral.
La força del vent s’ha mesurat segons l’escala de Beaufort, que va de 0 a 12 i es basa en els efectes del vent en el medi ambient. Així, força 0 és la calma, l’aigua és completament llisa i el fum de les xemeneies puja recte; força 1 és lleugera brisa i el fum ja s’inclina; …, fins arribar a força 12 que ja és un fort huracà que fa destrosses importants.
Els vents fluixos són els més freqüents (64 % de vents de força entre 0 i 3) a la nostra zona i el vent fort dominant és la tramuntana (NNO).

Informació treta de : el text de «PAPERS DEL MONTGRÍ, NÚM. 6» i els gràfics de «meteoblue» https://www.meteoblue.com/es/tiempo/pronostico/modelclimate/torroella-de-montgr%c3%ad_espa%c3%b1a_3107700